Superavit.

Milei s' està fent famós amb els seus dircusos econòmics anarcoliberals. Hi ha una crítica ràpida i fàcil contra Milei.  Hi ha gent que ho té molt clar Milei és un destructor de l' estat del benestar i no hi ha més a dir.  Però és realment així? Pot haver-hi algun dubte o algunes coses bones en el seu discurs? O el seu discurs és dolent i prou. I ja està. Ara bé el discurs de Milei s' ha d' entendre en un context i unes realitat econòmica i social. Pot ser que en les societats occidentals hi ha un sobreabús de l' estat del benestar?  Per què pot ser des d' aquesta prespectiva el discurs de Milei si que tindria un cert sentit i aportaria un cert reequilibri econòmic i social.   

La justicia es diu molt sovint ha de ser independent. Suposo que independent es deu referir a ser neutral, no ideologitzada, i no pressionada per tercers.  L' altre dia vaig escoltar algú i dic algú per que ho vaig sentir per internet i no recordo qui era. El tal senyor explicava que en els processos de selecció judicial no hi havia la més mínima exigència de neutralitat als magistrats. Ni l' egixència moral, ni la exigència psicològica ni la formació ni experiència pràctica en el judici neutral. Només es valorava la formació acadèmica memorística. A més el procés de formació i experiència personal de jutges i fiscals es feia d' una forma de lobby i guetto molt allunyat de la realitat. És a dir que el col.lectiu de jutges i fiscals per arribar a ser-ho vivien en un mon paral.lel i allunyat de la societat.  Com podem esperar doncs que els jutges actuin de forma independent i neutral? Quan es parla d' un jutge independent i de que no s ha de pressionar els jutges normalme...

Els mitjans de comunicació públic han sigut una referència i una realitat arreu del món.  És cert que en un determinat moment les decades passades han sigut un motor de socialització i companyia per molta gent. És cert que tenen moltes virtuts però també molts defectes.  En el panorama actual que la tecnologia ha permès la diversificació de moltes mitjans de comunicació, té sentit que les administracions públiques gastin tants diners en mitjans de comunicació?  Suposar que per què un mitja és públic hi ha és objectiu no quadra amb la realitat. Per què els mitjants públics tendiran a defensar el govern de torn i a més a més pressionaran i enfocaran la realitat per defensar el sector públic versus el sector privat.  Veiem salaris elevadíssims dins els medis públics de comunicació i despeses enormes de diner públic que no es reflecteix amb un benefici social i amb una qualitat informativa neutral i pública.  Veiem continuament com els medis públics no són crítics a...

  Els jutges dels jutges. O dit d' altre manera qui mana als jutges.  El poder judicial té molt poder sobre la vida de cada un dels ciutadants. Qui dirigeix els jutges? Qui els escull? Quines característiques professionals i humanes han de tenir els jutges del jutges?  Un article recent de premsa posava que el president del CGPJ anunciava la seva dimissió abans de l' estiu. És a dir poder total d' aquest jutge de fer i desfer el que vulgui en relació al seu càrrec sent el president del poder judicial. No és una mica massa? 

  L' economia és molt complexe per què és un puzzle de moltes peces.  Quan mous una peça afecta a les altres i les altres tornen afectar a la peça inicial.  Per tant l' economia és un fenomen dinàmic que genera accions i reaccions.  Així doncs no tenir en compte els efectes secundaris a l' hora de pendre mesures econòmiques farà que les mesures que prenem i es prenguin ens portin a resultats equivocats.  Passa com amb la salut pendre una medicaments a tope poden solucionar una cosa però espatllar-ne d' altres. 

 Surt la noticia de que la Generalitat convoca a un concurs 161 milions d' euros per contruir 3100 habitatges de protecció oficial.  No sabem les dades de necessitats d' habitatge per una població de 8 milions d' habitants semblen molt insuficients.  La vivenda segueix sent un pal de paller de l' estructura econòmica i social. La pregunta o la clau per què és tan cara la vivenda en relació als salari mig de la població. La vivenda és un bé bàsic per viure, tan bàsic com ho és l' educació i la sanitat. Per què sense una vivenda un no pot viure ni construir una familia.  Per què les administracions públiques no arreglen el problema de la vivenda d' una forma estructural i real? 

  Avui en dia està de moda queixar-se de l' impost de succecions almenys a Catalunya. La moda és dir que és un impost injust i que s' ha de treure. Els arguments més utilitzats d' aquest sector és que un impost que es paga doble, l' altre argument és que altres comunitats espanyoles no es paga.   La moda per una part de la població. Per un altre part és un impost just i redistributiu ja que els que el paguen és per que han tingut la sort de rebre una herència familiar.  Ara bé afegint arguments a tot plegat,  respecte a l' argument de que és un impost que es paga doble, es podria dir que és cert si, tot i que no exactament ja que no és la mateixa persona el que paga dues vegades, primer paguen els pares i despres el paguen els fills. Bé quans impostos hi ha que es paguen doble? Moltísims. O és que quan paguem l ' iva d' un producte abans no hem pagat l' irpf dels diners amb que comprem i consumim productes?  Un altre aspecte és per què es considera aques...