Superavit.

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

  L'economia és basicament l'intercanvi de bens i serveis. I per que hi ha tants problemes i és tant fonamental l' economia en la vida de les persones? Per què sense un bon intercanvi mínim no podem viure, o podem viure en unes condicions molt precàries.  L' economia inclou coses de primera, segona i tercera necessitat, per tant és un terme que pot genera certes confusions i manipulacions.  Els diners que són? Allò tant important, per què són el mitja de canvi, són l'índex de valoració del nostre estat econòmic. Un índex amb valor real. Si jo tinc 50000 euros al banc, els tinc, i si no els tinc no els tinc. I si els tinc em puc pagar una vivenda i comprar menjar, i si no els tinc hauré de viure a sota un pont i demanar caritat per poder menjar.  Per tant els diners són molt importants a la vida de les persones, bé els diners es poden tenir també en forma de béns, o en forma de drets adquirits.  Si jo tinc en propietat vivendes cobraré rendes i d' alguna manera t...

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni. 

 El refrany popular té aquesta frase, com a paradigma de les consequències de la violència. Si és cert podríem dir que l' aplicació de la violència sempre porta a conseqüències humanes funestes.  Estrictament és pot dir que evidentment no és cert del tot hi ha situacions que l' amenaça o l' aplicació de la violència ha salvat vides. No crec que calgui posar exemples, però en general si que sembla ser cert que l'ús de la força genera situacions molt complexes, doloroses, tràgiques i injustes. La violència és segueix aplicant sobretot per part dels estats i per part dels grups insorrectes, i entre estats també de forma continuada, per defensar-se d'un atac, o defensar-se d'un possible atac.  Cal veure que al llarg de la història hi han agut sempre guerres, i aquestes guerres i aquestes injusticies provablement han generat la llavor de futures guerres.  Les guerres religioses del passat, generen un futur amb moltes possiblitats de guerres, les guerres colonials, el...

El sector públic sempre esta demanant més y més recursos. No demanen directament més diners per que demanar més diners no queda bé.  Tots els representants d'institucions públiques, demanen continuament més i més recursos per gestionar millor el sistema públic. Sort que no els agraden els diners i són en general anticapitalistes.  Però aquesta filosofica social diríem generalitzada provoca que els governs hagin d' augmentar continuament la pressió fiscal al sector privat.  Com d' alguna manera al sector privat se'l considera egoista i dolent, no hi ha problema d' anar augmentant continuament els impostos al sector privat, format pel capitalisme malvat.  Es posen al mateix sac d' aquest eix a les grans multinacionals o gent rica amb el treballador comú o autonom o miniempresari. 

  Seguim arreu del món amb moltes guerres, creant una mica d'optimisme, diríem que els territoris en guerra son minoria respecte els territoris en pau.  Però segueixen havent-hi grans guerres i perills de que les guerres creixin i s'extenguin a altres territoris.  El motiu principal de les guerres són els territoris, guerres territorials. Els col.lectius humans ens identifiquem en families i després en grups i desitgem un territori on el nostre grup pugui manar i fer les coses al gust i al respecte dels interessos del nostre col.lectiu, grup, nació, etnia o el que se li vulgui dir.  La guerra bé doncs en general per la disputa d'un mateix territori, pel control de territoris adjacents defensius, o ofensius. Etc. Etc.  Per tant bàsicament les guerres són per dominis de territoris, per la situació de certs territoris, pels interessos econòmics i materials de certs territoris.  La pregunta és si es poden armonitzar tots aquests interessos particulars i col.lec...