Superavit.

  No hi ha dubte que bars i cafeteries en la societat actual tenen un paper fonamental en les relacions humanes i econòmiques.  A la vida quotidiana de pobles i ciutats el paper dels bars es fonamental en el teixit social. Des de poder descansar una estona, a poder anar al servei, a poder fer tertúlia, menjar, fer un veure.  Els bars i cafeteries formen part de l' escenari dels carrers.  Els bars formen part de l' esbarjo i socialització, ja no acostumem a trobar-nos amb les amistats a les cases.  Els bars són llocs de relació, i en general tots necessitem que ens escoltin i també escoltar els demés. Qui no necessita que l' escoltin? Que els preguntin a la gent que treballa a l' hosteleria.  És cert que els bars també tenen els seus defectes, ofereixen jocs de casino, tabac, begudes alcoholiques que generen problemes i addiccions a la gent.  Tenim els dies de futbol, on es desvoquen les passions futbolístiques.  Els bars innoven en espais, altres ...

Competir en el camp laboral és una sensació poc agradable. Hi ha gent que li estimula i li agrada competir, però diria que a una majoria no li agrada.  Altre aspecte és el de millorar un mateix les pròpies capacitats laborals.  Competir laboralment o empresarialment forma part de la realitat laboral i empresarial de molta gent que treballa en el sector privat.  Si un no treballa bé, o si l' empresa no fa prou bons productes o serveis. L ' altre variable és que també és una realitat que la possiblitat que ens contractin o ens mantinguin el contracte laboral o entre empreses també depèn de si hi ha una altre empresa que ho fa bé o millor que nosaltres.  Per tant ens agradi o no la realitat és que tan empresaris com treballadors del sector privat hem de competir i mirar de treballar bé per tal de no quedar-nos sense feina.  Però el fet de que treballadors i empreses hagin de competir millora en la majoria d' ocasions el servei que reben els usuaris o consumidors....

  Les polítiques actives d' ocupació porten any implementant-se a les economies occidentals i els resultats són els que són.  Que vols dir que són els que són doncs que ajuden a trobar ocupació però que tampoc la resolen del tot. I tampoc solucionen la precarització laboral.  Si mirem el resultat d' aquestes polítiques a mig i llarg plaç no han resolt els problemes d' atur i precarietat salarial.  Han aportat formació? Provablement si. S ' han fet cursos  d' una certa eficàcia difícil de valorar.  També tots aquests cursos han generat molt despilfarro de recursos públics, i molta corrupció.  Si com ha economistes haguessim de donar una nota a totes aquestes polítiques en relació als recursos destinats la nota seria baixa, inferior l' aprovat. 

  Tornant enrera a parlar d' economia. Definir el que és una econòmia saludable.  Per uns els que s' autoanomen progressistes, una economia sana és aquella on el sector públic augmenta.  Pels més capitalistes una economia sana és una economia on les empreses creixen.  Per nosaltres una economia sana és algo molt més complexe, es basaria en una economia que crea benestar a tothom i que implica participació i esforç de tothom.  Una economia és saludable si arriva a tots els individuus d' una societat. 

  Quan es parla d' economia en general. El Pib sembla el referent fidel i absolut de la definició de l ' estat econòmic i social. El PIB i un altre indicador com és el creixement del PIB.  El PIB és  una base numérica, és posar en números sota uns criteris l' economia d' un pais.  I engloba activitats que si que representen riquesa, com activitats de més dubtosa riquesa d' un pais.  Per tant si el PIB pot ser un indicador econòmic força real però que al mateix temps genera confusió aniria bé de definir que és el que entenem per bona economia o economia saludable. 

  Primer hauríem de definir que son els problemes econòmics. Qui els té, quan apareixen.  Cal definir les diferents situacions reals dels diferents problemes econòmics.  Una empresa morosa, o les institucions quebrades. 

  El pib és un índicador molt real del funcionament de l' economia d' un pais. És un indicador númeric de l' economia d' un pais del valor total de producció i consum que es produeix en un determinat territori. Per tant és un indicador molt important ara bé mirar l' economia només en funció del pib ens pot portar a greus errors socials i ambientals.  Ara bé si el pib ens dona molta informació, també ens deixa de donar molta informació doncs només és una foto global del total d' una economia, però en canvi no ens explica moltes coses de la situació real de molts aspectes concrets i generals del que esta passant econòmicament i socialment en un pais.  Per tant donar per fet que el creixement del pib o un alt pib és ja de per si un gran èxit social o com a pais no deixar de poder ser una gran falsedat.  Fins i tot grans creixements abruptes de pib poden amagar economies especulatives i que malversen bens.  Hi ha un altre moda econòmica  que diuen que el que he...

El procés econòmic de creació econòmica a partir dels temps bàsics a l' actualitat ha anat evolucionant el llarg dels anys a través dels avenços tecnològics i a través d' instruments i realitats económiques creades pels humans. Aquestes relacions i técniques noves que els humans hem fet i inventat han aportat solucions, però al mateix temps han creat molts problemes i injustícies en la seva aplicació.  El diners, els prèstems, els mercats, la borsa, els estats, són invents humans. Que depen de com s' usin porten a situacions d' explotació, d' endeutaments, etc...  Però la culpa o responsablitat dels problemes no és dels instruments si no de l' us que molta gent en fa d' ells.  I aqui ve el meu entendre un dels grans problemes a l' entendre l' economia, pensar que els instruments econòmics són els causants fonamentals dels problemes econòmics i socials.  És evident que els sistemes afecten a la forma d' actuar de les persones, per tant funcionaran...

  L' economia engloba molts aspectes però fonamental és el procés per adquirir els béns i serveis bàsics per poder viure d' una forma digne.  Per tant aliments, vivenda, sanitat, transports, seguretat, educació seran els principals serveis bàsics. Altres bens seràn una segona necessitat com la capacitat de cultura, oci etc... i per últim la capacitat d' obtenir bens de luxe.  S' afegeix a aquest sistema econòmic la necessitat de fer-ho d'una forma sostenible, de cara al futur econòmic de les persones.  El gran objectiu econòmic és aconseguir que el major número de persones arrivin a aquests mínims econòmics i arrivin a tothom en última instància . Així doncs l' economia té molt d' invent humà, però lògicament té una base natural de les necessitats humanes.  I podem dir que l' economia si té una base una base natural, i la natura i la realitat és feta per alguna intel.ligència superior, o esperit superior podrem concloure que l' economia té per sobre ...

 Parlart del treball és un cosa ben complexa. D' una forma simple s' enten com les tasques que es realitzen cobran en general dins una estructura d' empresa o institució. Hi ha com en tantes coses un cert sentiment i postura ideològica a mirar el treball com a comdemna humana. Hi ha una visió que fins i tot va més enllà i veu el treball com un sistema d' esclavatge humà fomentat per les autoritats i capitalistes.  Dins totes aquestes visions es tendirà buscar formules i iniciatives, per fomentar el fet de no treballar.  Fins i tot hi ha qui ho considera un dret bàsic el fet de no haver de treballar.  Exemples d' aquesta aposta social n' hi molts el que diria que exemplifica més clarament i millor és la renda bàsica per a persones en edat de treball i que tenen capacitats laborals.  Altres exemples són les prejubilacions o la cultura de jubilar-se quan abans millor indepentment de l' esperança de vida de la ciutadania. Ara bé la realitat del no treballar semb...

 El marc regulatori legal del pais es molt rigid. Els sindicats negocien unes tarifes salarials en funció de l' activitat laboral que realitza el treballador, un salari fix. Els empresaris si volen poden afegir a aquest fix mínim més quantitat, però tenen el risc de que si el treballador després baixa la seva productivitat no li podran rebaixar el salari per que la legalitat no ho permet.  Per altre banda si l' activitat de l' empresa baixa, o els beneficis baixen l' empresari és veurà amb problemes si ha pujat molt els salaris.  Per tant l' empresari prudent per evitar problemes és manté en general amb un tram de salaris baix.  Si el marc regulatori fos més flexible, l' empresari veuria en millor ulls pujar els salaris quan les coses van bé i abaixar-los quan les coses no van bé, sempre respectant uns mínims salarials fixos.  Una solució salarial seria que una part dels dels beneficis de l' empresa anéssin per llei a les butxaques dels treballadors, així s...