Ir al contenido principal

La sobrevaloració del pib.

 El pib és un índicador molt real del funcionament de l' economia d' un pais. És un indicador númeric de l' economia d' un pais del valor total de producció i consum que es produeix en un determinat territori. Per tant és un indicador molt important ara bé mirar l' economia només en funció del pib ens pot portar a greus errors socials i ambientals. 

Ara bé si el pib ens dona molta informació, també ens deixa de donar molta informació doncs només és una foto global del total d' una economia, però en canvi no ens explica moltes coses de la situació real de molts aspectes concrets i generals del que esta passant econòmicament i socialment en un pais. 

Per tant donar per fet que el creixement del pib o un alt pib és ja de per si un gran èxit social o com a pais no deixar de poder ser una gran falsedat. 

Fins i tot grans creixements abruptes de pib poden amagar economies especulatives i que malversen bens. 

Hi ha un altre moda econòmica  que diuen que el que hem de fer econòmicament és decréixer. 

I per tant diuen que el socialment positiu és que el pib decreixi. 

Vinculen millora social i ecològica a un decreixement del pib, i en general això és més que discutible, en almenys en l' aspecte social ja que menor pib generar més precarietat social. 

D' altre banda el pib al final intenta valorar econòmicament totes les activitats i tot el que passa a l' activitat humana i per tant té una complexitat de situacions i de la valoració de les mateixes enormes. 

Per exemple imaginem que un pais hi ha un gran incendi que arrassa mitja ciutat, aquest fet provocarà que augmenti molt la despesa en inversió i rehabilitació de la ciutat. EL pib de la ciutat en general augmentarà molt, però en canvi en aquell mateix període la riquesa de la ciutat haurà empitjorat molt tot i la inversió feta. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.