Ir al contenido principal

La sobrevaloració del pib.

 El pib és un índicador molt real del funcionament de l' economia d' un pais. És un indicador númeric de l' economia d' un pais del valor total de producció i consum que es produeix en un determinat territori. Per tant és un indicador molt important ara bé mirar l' economia només en funció del pib ens pot portar a greus errors socials i ambientals. 

Ara bé si el pib ens dona molta informació, també ens deixa de donar molta informació doncs només és una foto global del total d' una economia, però en canvi no ens explica moltes coses de la situació real de molts aspectes concrets i generals del que esta passant econòmicament i socialment en un pais. 

Per tant donar per fet que el creixement del pib o un alt pib és ja de per si un gran èxit social o com a pais no deixar de poder ser una gran falsedat. 

Fins i tot grans creixements abruptes de pib poden amagar economies especulatives i que malversen bens. 

Hi ha un altre moda econòmica  que diuen que el que hem de fer econòmicament és decréixer. 

I per tant diuen que el socialment positiu és que el pib decreixi. 

Vinculen millora social i ecològica a un decreixement del pib, i en general això és més que discutible, en almenys en l' aspecte social ja que menor pib generar més precarietat social. 

D' altre banda el pib al final intenta valorar econòmicament totes les activitats i tot el que passa a l' activitat humana i per tant té una complexitat de situacions i de la valoració de les mateixes enormes. 

Per exemple imaginem que un pais hi ha un gran incendi que arrassa mitja ciutat, aquest fet provocarà que augmenti molt la despesa en inversió i rehabilitació de la ciutat. EL pib de la ciutat en general augmentarà molt, però en canvi en aquell mateix període la riquesa de la ciutat haurà empitjorat molt tot i la inversió feta. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...