Ir al contenido principal

Competir en el camp laboral.

Competir en el camp laboral és una sensació poc agradable. Hi ha gent que li estimula i li agrada competir, però diria que a una majoria no li agrada. 

Altre aspecte és el de millorar un mateix les pròpies capacitats laborals. 

Competir laboralment o empresarialment forma part de la realitat laboral i empresarial de molta gent que treballa en el sector privat. 

Si un no treballa bé, o si l' empresa no fa prou bons productes o serveis. L ' altre variable és que també és una realitat que la possiblitat que ens contractin o ens mantinguin el contracte laboral o entre empreses també depèn de si hi ha una altre empresa que ho fa bé o millor que nosaltres. 

Per tant ens agradi o no la realitat és que tan empresaris com treballadors del sector privat hem de competir i mirar de treballar bé per tal de no quedar-nos sense feina. 

Però el fet de que treballadors i empreses hagin de competir millora en la majoria d' ocasions el servei que reben els usuaris o consumidors. 

Per altre banda en el sector públic els treballadors i els responsables de les institucions públiques no tenen tanta pressió de competir o de donar resultats. Això beneficia els treballadors públics però pot perjudicar el treball i l' eficàcia de les institucions públiques. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.