Ir al contenido principal

La cultura del no treball

 Parlart del treball és un cosa ben complexa. D' una forma simple s' enten com les tasques que es realitzen cobran en general dins una estructura d' empresa o institució.

Hi ha com en tantes coses un cert sentiment i postura ideològica a mirar el treball com a comdemna humana. Hi ha una visió que fins i tot va més enllà i veu el treball com un sistema d' esclavatge humà fomentat per les autoritats i capitalistes. 

Dins totes aquestes visions es tendirà buscar formules i iniciatives, per fomentar el fet de no treballar. 

Fins i tot hi ha qui ho considera un dret bàsic el fet de no haver de treballar. 

Exemples d' aquesta aposta social n' hi molts el que diria que exemplifica més clarament i millor és la renda bàsica per a persones en edat de treball i que tenen capacitats laborals. 

Altres exemples són les prejubilacions o la cultura de jubilar-se quan abans millor indepentment de l' esperança de vida de la ciutadania.

Ara bé la realitat del no treballar sembla que a nivell personal i social té afectes més haviat negatius per no dir nocius en moltes ocasions. 

El treball ajuda a mantenir a millorar els hàbits personals. Ajuda també a la integració social, ja que genera conèixer diferents tipus de persones i permet que les persones ens coneixin. 

Dit d' una altre manera el fet de no treballar aïlla a les persones, i genera un major grau de soledat i desànim i fomentar un envelliment i perdua de facultats més ràpid. 

Tampoc l' extrem de treballar amb molt estrés i infinitat d' hores ajuda a nivell personal i a nivell social. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.