Ir al contenido principal

La cultura del no treball

 Parlart del treball és un cosa ben complexa. D' una forma simple s' enten com les tasques que es realitzen cobran en general dins una estructura d' empresa o institució.

Hi ha com en tantes coses un cert sentiment i postura ideològica a mirar el treball com a comdemna humana. Hi ha una visió que fins i tot va més enllà i veu el treball com un sistema d' esclavatge humà fomentat per les autoritats i capitalistes. 

Dins totes aquestes visions es tendirà buscar formules i iniciatives, per fomentar el fet de no treballar. 

Fins i tot hi ha qui ho considera un dret bàsic el fet de no haver de treballar. 

Exemples d' aquesta aposta social n' hi molts el que diria que exemplifica més clarament i millor és la renda bàsica per a persones en edat de treball i que tenen capacitats laborals. 

Altres exemples són les prejubilacions o la cultura de jubilar-se quan abans millor indepentment de l' esperança de vida de la ciutadania.

Ara bé la realitat del no treballar sembla que a nivell personal i social té afectes més haviat negatius per no dir nocius en moltes ocasions. 

El treball ajuda a mantenir a millorar els hàbits personals. Ajuda també a la integració social, ja que genera conèixer diferents tipus de persones i permet que les persones ens coneixin. 

Dit d' una altre manera el fet de no treballar aïlla a les persones, i genera un major grau de soledat i desànim i fomentar un envelliment i perdua de facultats més ràpid. 

Tampoc l' extrem de treballar amb molt estrés i infinitat d' hores ajuda a nivell personal i a nivell social. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.