Parlart del treball és un cosa ben complexa. D' una forma simple s' enten com les tasques que es realitzen cobran en general dins una estructura d' empresa o institució.
Hi ha com en tantes coses un cert sentiment i postura ideològica a mirar el treball com a comdemna humana. Hi ha una visió que fins i tot va més enllà i veu el treball com un sistema d' esclavatge humà fomentat per les autoritats i capitalistes.
Dins totes aquestes visions es tendirà buscar formules i iniciatives, per fomentar el fet de no treballar.
Fins i tot hi ha qui ho considera un dret bàsic el fet de no haver de treballar.
Exemples d' aquesta aposta social n' hi molts el que diria que exemplifica més clarament i millor és la renda bàsica per a persones en edat de treball i que tenen capacitats laborals.
Altres exemples són les prejubilacions o la cultura de jubilar-se quan abans millor indepentment de l' esperança de vida de la ciutadania.
Ara bé la realitat del no treballar sembla que a nivell personal i social té afectes més haviat negatius per no dir nocius en moltes ocasions.
El treball ajuda a mantenir a millorar els hàbits personals. Ajuda també a la integració social, ja que genera conèixer diferents tipus de persones i permet que les persones ens coneixin.
Dit d' una altre manera el fet de no treballar aïlla a les persones, i genera un major grau de soledat i desànim i fomentar un envelliment i perdua de facultats més ràpid.
Tampoc l' extrem de treballar amb molt estrés i infinitat d' hores ajuda a nivell personal i a nivell social.
Comentarios
Publicar un comentario