Superavit.

  L' altre dia sortia d' una cafeteria i un amic parlant dels treballadors de la cafeteria va dir: total pels quatre duros que cobren, imagino que referint-se que cobre poc i que la culpa és dels empresaris. La pregunta que em faig és la culpa és dels empresaris? La lectura simple i sinzella és dir si els empresaris paguen més salaris el problema queda facilment resolt i llavors perquè no ho fan per que són dolents i miserables i avariciosos? O hi ha altres causes per què els salaris es mantinguin tan baixos i ajustats?  Cal dir que en parlar de salaris hi ha molts tipus d' empreses i entitats diferents.  El cost que paguen les empreses o entitats per la cotització dels treballadors és aproximadament del 40 per cent del valor del seu salari.  Molts pensaran que això és una despesa que ha de pagar l ' empresari en benefici i protecció del treballador i que per tant espavilin els empresaris i si cal fins i tot que es fotin i si cal fins i tot que s'endeutin i s' e...

 Els diners són papers o algo fàcilment convertible en diners com són els dipòsits bancaris que tenen un valor numèric.  Com deiem són uns papers amb unes característiques especials tant d' impressió com de paper per fer-los difícils de reproduir i imitar.  Contenen un valor numèric i altres codis d' identificació.  El valor que tenen és allò en que la gent està disposada a vendre productes i serveis.  Per tant els diners en si no tenen cap valor, tenen en relació al que la gent esta disposida a oferir per aquells diners.  I la gent accepta els diners per que creu que podrà aconseguir altres bens o serveis amb aquells diners.  Per tant els diners són simplement un mitja d' intercanvi i de valor en tant en quan la gent els accepti.  I els intercanvis d' aquests diners es donen en el que anomenem diferents mercats, el mercat de vivenda el mercat del treball, etc... El problema apareix quan en aquests intercanvis hi ha gent que no pot accedir a certs...

 La sanitat i educació públiques són un pilar fonamental de qualsevol societat que vulgui ser solidària i justa, per què actuen en dos pilars básics de la formació i el benestar de la persona.  Ara bé com a pilars és també possible que se'ls usi i es manipuli molt alrededor d' aquests dos serveis bàsics.  Per una banda molta gent parla i actua com per l' usuari final són gratuites com si aquestes serveis no tinguessin un cost econòmic.  Per tant una bona part de la societat no parla del cost social i econòmic que tenen aquests i no parlen d'on i qui paga aquests serveis.  Fins i tot hi ha una corrent de pensament que volen sempre més i més recursos i diners per aquests sectors.  És a dir socialment ens centrem en que necessita més recursos la sanitat i l' educació i en canvi por es parla de millorar la gestió d'aquests recursos, això per molta gent és secundari.  Per molta gent d' ideològia social és secundari el tema del cost i és secundari el tema de...

Sóc usuari del Bicing de l' Eixample. L'experiència d' anar amb bicicleta pel centre de Barcelona pels carrils bici és complexa sobretot a hores punta.  Fixant-me en el que passa quan circules pel carril bici d' una forma prudent i respectant els semàfors, t' adones que una majòria de ciclistes es salten tot tipus de senyals en especial els semàfors en vermell. Avegades hi ha un espai gran sense cotxes i és molt temptador i poc perillós creuar en vermell, però avegades creuen molt just al costat dels cotxes i dels peatons.  També és cert que un percentatge circulen a velocitats prudents i circulen amb precaució tot i saltar-se alguns senyals. Cal dir que les bicicletes i patinets no generen el mateix perill pel peató que els cotxes, motos o autobusos.  Per altre banda dels ciclites o patinets que si s' aturen al semàfor molts arrenquen just en el canvi de color un altre vegada quasi fregant-se amb els peatons o cotxes.  I quan et quedes parat al semàfor tens por...

  La sanitat pública és eix de continues queixes per la seva manca de recursos i per lentitut en la seva atenció.  La complexitat i la magnitut de casos i situacions diferents fa de molt difícil anàlisis i millora d' aquest sector.  Per una banda és un dels pilar de benestar d' una societat desenvolupada i social, per altre banda genera uns costos econòmics i per tant també socials elevadíssims.  Però el conflicte està servit per un cantó els usuaris que volen més i més sanitat pública però que després es queixen si els pugen els impostos per pagar-la o bé la gent vol més sanitat però que hi paguin els altres ells no. I per un altre banda tenim els sanitaris i les empreses sanitaries que sempre volen més i més recursos i treballar menys hores millor.  Per altre banda tenim la gent que fa un ús abusiu i intensiu de la necessitat que moltes vegades amaguen més aviat problemes personals i de soledat.  Per altre banda tenim una medicina freda i robotitzada que ...

  El tema dels funcionaris és un tema tabú i posar-los a tots dins el mateix sac encara és més tabú. Ara bé és un tema molt important i fonamental per les tasques que realitzen des de la gestió del diner públic fins a la realització dels serveis bàsics com policia, justicia, sanitat o educació.  Que el cos de funcionaris és básic pel funcionament i benestar d' una societat no té cap mena de dubta.  Ara bé un tema que no agrada és qüestionar l' activitat pública en general, l' efectivitat de la configuració dels serveis, qüestiona la qualitat del treball d' alguns funcionaris i per últim analitzar els salaris i condicions laborals que percebeixen. 

 Molta gent es queixa de la clase política, es queixa dels partits polítics. Però al mateix temps després els recolza.  En les democràcies el sistema lògicament afecta la realitat del país però el sistema menys dolent la democràcia també crea una situació de guerres pel poder.  En general l' oposició es dedica a fer crítica destructiva i toperdinar l' activitat dels govern. La democràcia en certa manera és un model que implica certa confrontació política. El problema resulta quan aquesta es fa sense escrúpols i ètica ninguna.  Moltes vegades veiem polítics que tot el que diuen és independent a la veracitat de la realitat per què el que bàsicament interessa és aconseguir el poder.  Per tant el problema rau en la manera de ser de les persones, que som com som i en moltes ocasions creem problemes a la societat mentre aquesta ens paga diners i un salari que en teoria hauria de servir per solucionar problemes. Per tant si l' èsser humà no fa introspectiva de la seva ...

 Es parlar sovint del problema de la petita delinqüència. El cost social que té per la gent que et robin la cartera, el mobil, la bicicleta elèctrica o que t' entrin a casa a robar.  El cost policial i judicial sembla que no és suficient ni capaç de resoldre el problema de fons del per què i qui són aquests delinqüents i s' aconsegueix d' alguna manera que es reinsereixin socialment, per què si no es repetiran continuament els problemes de robatoris i delinqüència.  Deixar-los en llibertat provisional és molt poc efectiu per què molts d' ells tornaran a delinquir a no ser que es faci un seguiment exastiu i se' ls garanteixi un lloc de treball i se' ls obligui a assistir a un lloc de treball, altre banda si no el més provable és que tornin a reinsidir. I a part se' ls faci un seguiment psicològic i personal per què canviin la seva forma d' actuar i es puguin integrar socialment.  

Estaremos de acuerdo que el pleno empleo es un objetivo económico y social al mismo tiempo para cualquier sociedad o pais.  Si la gente tiene empleo, eso le garantiza un salario, un modo de vivir además de un modo de socializarse y desarrollarse profesionalmente y personalmente.  Además estar empleado y trabajando supone aportar bienes o servicios al resto de la sociedad, por lo tanto puede ser o debiera ser una forma de sentirse útil y realizarse personalmente.  Si los médicos no trabajan, nos quedamos sin sus servicios, si los panaderos no trabajan nos quedamos sin pan. Obvio pues que el trabajo es uno de los ejes fundamentales de una sociedad.  Aqui uno se pregunta porque una parte de la izquierda parece estar en contra del trabajo, ven en el trabajo un sistema de opresión y solo de opresión. Un exceso de trabajo impuesto genera opresión pero una disminución constante la jornada laboral también genera opresión y pobreza en el sentido más amplio del termino.  ...

  La Unión Europea, ha impuesto aranceles a la entrada de coches eléctricos chinos.  La medida se ha impuesto justo después de las elecciones europeas por parte de los partidos de la derecha europea.  Primero es curioso que en plenas elecciones europeas los partidos de la derecha no informaran de los mas mínimo lo que ya tenían pensado hacer.  Es  mucha casualidad que justo la semana después de las elecciones europeas se implementen esas noticias.  Claro está que la subida de aranceles a los coches chinos genera un aumento de precios para los consumidores a lo mejor esa es la información que no querían que supieran los electores antes de votar.  Lo curioso es que se subvencionen los coches eléctricos  y en cambio se penalice su importación.  Por que simplemente no se subvencionan los coches eléctricos facturados en europa, o más bien se bajan los impuestos a la fabricación de coches electricos y nos ahorramos una guerra comercial con China y ...

  L' esquerra o aquells que has consideren d' esquerres han establert una societat de drets. Lo qual en certa manera esta molt bé i té molt de mèrit o almenys podem dir que és una cosa socialment positiva i que ha fet molt de bé a moltes persones.  Ara bé dincs aquesta categoria drets universals, avegades s' inclouen drets que personalment almenys per mi no ho haurien de ser. Un exemple molt clar és el del dret a l' abortament.  El curiós dels drets és que per que es compleixin moltes vegades generen uns deures.  I en canvi des de l' esquerra no es fomenta la responsablitat ni el deure de col.laborar en l' acumplement dels drets més que de forma molt puntual. Un exemple clar és que no s' exigeix ni es demana la ciutadania que es cooperi i s' esforci per millorar la pròpia responsablitat en l' us dels bens públics ni en cooperar en la realització dels serveis públics.  A l' hora de fer els serveis, de prestar serveis i d' abusar dels serveis h...

 Si un mira la quantitat d' impostos que paguem es fa complicat de valorar per com a contribuents les diferents situacions són molt variades.  Ara bé els impostos que esta pagant qualsevol treballador privat, autònom a petit empresari són normals? Són justos?  Un atònom paga com mínim 300 euros al mes de seguretat social. Depen de quina activitat un 21 per cent d' iva, i a més ha de pagar irpf i altres tasses i etc.  És normal? És lògic? Que rep a canvi?  Evidentment la situació de cada treballador i la vida personal de cada ho és molt diferent.  Ara bé si un fa número a l' engrós un treballador privat paga a l' entorn del 50 per cent del que genera i un petit empresari també.  No és això una espècie d' expoli que genera pobresa i malestar a la societat?  Per què és evident que així amb aquest sistema tothom vol jubilar-se i ser funcionari.  Si el privat que no té res segur, que ha de competir i vendre cada més el seu treball o el seu product...