El model sanitari.

 La sanitat pública és eix de continues queixes per la seva manca de recursos i per lentitut en la seva atenció. 

La complexitat i la magnitut de casos i situacions diferents fa de molt difícil anàlisis i millora d' aquest sector. 

Per una banda és un dels pilar de benestar d' una societat desenvolupada i social, per altre banda genera uns costos econòmics i per tant també socials elevadíssims. 

Però el conflicte està servit per un cantó els usuaris que volen més i més sanitat pública però que després es queixen si els pugen els impostos per pagar-la o bé la gent vol més sanitat però que hi paguin els altres ells no. I per un altre banda tenim els sanitaris i les empreses sanitaries que sempre volen més i més recursos i treballar menys hores millor. 

Per altre banda tenim la gent que fa un ús abusiu i intensiu de la necessitat que moltes vegades amaguen més aviat problemes personals i de soledat. 

Per altre banda tenim una medicina freda i robotitzada que amb l' excusa de ser científica oblida i desenten l' aspecte humà de l' enfermetat per que aquest tampoc els dona benificis ni prestigi. 

Una exemple és la poca implicació dels serveis mèdics i sanitaris en salut mental i en els serveis d' atenció que donen que es basen en el desinterès per part de molts professionals, amb continues canvis, rotacions, vacances baixes i horaris molt reduits.