Ir al contenido principal

Bicicletes a Barcelona.

Sóc usuari del Bicing de l' Eixample. L'experiència d' anar amb bicicleta pel centre de Barcelona pels carrils bici és complexa sobretot a hores punta. 

Fixant-me en el que passa quan circules pel carril bici d' una forma prudent i respectant els semàfors, t' adones que una majòria de ciclistes es salten tot tipus de senyals en especial els semàfors en vermell.

Avegades hi ha un espai gran sense cotxes i és molt temptador i poc perillós creuar en vermell, però avegades creuen molt just al costat dels cotxes i dels peatons. 

També és cert que un percentatge circulen a velocitats prudents i circulen amb precaució tot i saltar-se alguns senyals. Cal dir que les bicicletes i patinets no generen el mateix perill pel peató que els cotxes, motos o autobusos. 

Per altre banda dels ciclites o patinets que si s' aturen al semàfor molts arrenquen just en el canvi de color un altre vegada quasi fregant-se amb els peatons o cotxes. 

I quan et quedes parat al semàfor tens por que altres ciclistes t' envesteixin per darrera. Just al sortir d' un semàfor un ciclista ens ha avançat i ens ha maleït per que li tallavem el pas. És a dir a sobre de circular amb prudència i aturar-se als semàfors rebs bronques i el perill de ser envestit per altres ciclistes o patinets i això que estem parlant del carril bici. 

Per altre banda els peatons tot i tenir verd veus que no es fien i miren i remiren no sigui cas que passi cap patinet o bici, i crec que fan cara d' estressats. 

En canvi quan frenes al semàfor amb temps veus que els peatons es relaxen i passen tranquilament, fins i tot sembla que es sorprenguen de veure que els ciclistes o patinets respectem el semàfor. 

També passa al contrari peatons que passen a tota pastilla i es salten els semàfors i quan vas amb bici et generen un estres adicional, per què no saps mai per on et sortirà algun peató. 

En la circulació normal molts ciclistes diuen que prefereixen sortir una mica abans de que el semàfor es posi en verd per agafar una mica de distància del tràfic motoritzat que avegades surt amb molta embrenzida i evitar així accidents. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.