Ir al contenido principal

Bicicletes a Barcelona.

Sóc usuari del Bicing de l' Eixample. L'experiència d' anar amb bicicleta pel centre de Barcelona pels carrils bici és complexa sobretot a hores punta. 

Fixant-me en el que passa quan circules pel carril bici d' una forma prudent i respectant els semàfors, t' adones que una majòria de ciclistes es salten tot tipus de senyals en especial els semàfors en vermell.

Avegades hi ha un espai gran sense cotxes i és molt temptador i poc perillós creuar en vermell, però avegades creuen molt just al costat dels cotxes i dels peatons. 

També és cert que un percentatge circulen a velocitats prudents i circulen amb precaució tot i saltar-se alguns senyals. Cal dir que les bicicletes i patinets no generen el mateix perill pel peató que els cotxes, motos o autobusos. 

Per altre banda dels ciclites o patinets que si s' aturen al semàfor molts arrenquen just en el canvi de color un altre vegada quasi fregant-se amb els peatons o cotxes. 

I quan et quedes parat al semàfor tens por que altres ciclistes t' envesteixin per darrera. Just al sortir d' un semàfor un ciclista ens ha avançat i ens ha maleït per que li tallavem el pas. És a dir a sobre de circular amb prudència i aturar-se als semàfors rebs bronques i el perill de ser envestit per altres ciclistes o patinets i això que estem parlant del carril bici. 

Per altre banda els peatons tot i tenir verd veus que no es fien i miren i remiren no sigui cas que passi cap patinet o bici, i crec que fan cara d' estressats. 

En canvi quan frenes al semàfor amb temps veus que els peatons es relaxen i passen tranquilament, fins i tot sembla que es sorprenguen de veure que els ciclistes o patinets respectem el semàfor. 

També passa al contrari peatons que passen a tota pastilla i es salten els semàfors i quan vas amb bici et generen un estres adicional, per què no saps mai per on et sortirà algun peató. 

En la circulació normal molts ciclistes diuen que prefereixen sortir una mica abans de que el semàfor es posi en verd per agafar una mica de distància del tràfic motoritzat que avegades surt amb molta embrenzida i evitar així accidents. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.