Ir al contenido principal

Salaris de miseria: qui en té la culpa?

 L' altre dia sortia d' una cafeteria i un amic parlant dels treballadors de la cafeteria va dir: total pels quatre duros que cobren, imagino que referint-se que cobre poc i que la culpa és dels empresaris.

La pregunta que em faig és la culpa és dels empresaris? La lectura simple i sinzella és dir si els empresaris paguen més salaris el problema queda facilment resolt i llavors perquè no ho fan per que són dolents i miserables i avariciosos? O hi ha altres causes per què els salaris es mantinguin tan baixos i ajustats? 

Cal dir que en parlar de salaris hi ha molts tipus d' empreses i entitats diferents. 

El cost que paguen les empreses o entitats per la cotització dels treballadors és aproximadament del 40 per cent del valor del seu salari. 

Molts pensaran que això és una despesa que ha de pagar l ' empresari en benefici i protecció del treballador i que per tant espavilin els empresaris i si cal fins i tot que es fotin i si cal fins i tot que s'endeutin i s' enfonsin a la misèria. 

Però la realitat és que diria que la majoria d'empresaris imputaran aquests costos en seguretat social a la despesa i salari dels treballadors, és a dir com a costos laborals. 

Naturalment sortirant els treballadors i sindicats a queixar-se de que això és injust però pot ser no ho és tant doncs la despesa a la seguretat social de les empreses respon als beneficis de pensions i cotitzacions dels treballadors.  Però també respon a altres despeses com son la despesa sanitaria i les despeses en relació a les prestacions d' atur i a les prestacions per baixes laborals. 

Per tant els costos laborals estan directament relacionats amb els costos socials i per tant amb els salaris és una cadena que sembla que molta gent no vulgui veure per què no els agrada acceptar la part de responsablitat que els toca del que esta passant. 

Per tant l' edat de jubilació, les baixes laborals, els salaris públics, les indemnitzacions laborals tot això influeix després que els salarin siguin més baixos. Lògicament hi ha moltes més variables, la corrupció público privada, la dificultat en la construcció de vivenda, etc. etc. 





 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.