Superavit.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...

  En Catalunya los maestros están en huelga porque piden más recursos y mejores condiciones económicas. Pero valga decir que la huelga la realizan una parte de maestros, un 30 o 40 o 50 por cien. Cuando uno escucha hablar a los líderes sindicales de algunos colectivos de maestros, denota almenos yo, un tono muy preponte y un discurso muy ambiguo y manipulador y confuso. Si estos son un ejemplo de la mentalidad y la formación personal de los maestros vamos bien servidos.  Primero, exigen, mejoras económicas, mejores salarios, exigen al gobierno catalán? Tienen derecho a exigir? Quien va a pagar todo eso que ellos piden? El gobierno, y detrás del gobierno quien hay? El resto de los ciudadanos que tenemos la obligación de pagar más impuestos. Tiene la Generalitat dinero para pagar más? Les importa, el resto de la sociedad? Les importan sus alumnos?  Es un chantaje decir que vamos a parar el pais, o que van a perjudicar la educación de los niños con esas huelgas.   ...

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

  Defensar, les idees d'esquerra, les polítiques d'esquerra, és una cosa molt popular a nivell social. I una cosa és la teoria del que és o hauria de ser la política d'esquerres, i l' altre és la realitat de com s'apliquen i que son les polítiques d'esquerres.  El marc teòric d'esquerres és molt bonic, molt idealista, i socialment molt just, però la pràctica teòrica de les polítiques d'esquerra distant molt d' aconseguir aquests objectiu i sobretot distant molt de què els polítics d'esquerres es comportin amb aquests valors entre ells i socialment.  Veiem que el final el comportament de l'esser humà, en la part pràctica i quotidiana, molt sovint no té res a veure amb allò que es predica; i això passa tant en els partits d'esquerres com en els de dretes. 

 El model de treball públic, té molt mala fama en alguns àmbits socials, però al mateix temps que és vilipendiat, també és un sector aplaudit socialment, o almenys amb una potència pública de publicitat i una potència jurídica de defensa a ultrança per part dels sistemes democràtics.  El model públic és bó? El marc legal, regulatori, és bo tant pels funcionaris com per el resta de la societat? És just?  Aquí hi ha molt a dir i analitzar, en positiu i en negatiu. Evidentment no puc pretendre com a analista ser objectiu i parcial, tampoc el lector, si és que n hi ha pot pertendre ser objectiu i pacial, per que tots tenim una situació diferent en relació al funcionariat.  Generalitzar un col·lectiu que a cada país té milions i milions de persones, és realment complicat.  Ara bé intentarem anar mirant coses, per una part el sistema de selecció dels funcionaris, summament especial i particular, amb el sistema d'oposicions.  Per altra banda el marc legal que tene...

  Forma part de la naturalesa humana creure que tenim la raó, que allò que diem i expliquem és com són les coses, fins aquí podríem dir que és lògic i raonable creu en el que un veu o pensa, creure en les pròpies anàlisis i pròpies conclusions.  Ara bé, el problema passa quan no donem resquici de dubta en el que opinem, afirmem, i valorem; perquè i si estem equivocats?  Un altre aspecte seria si directament afirmem i diem que les coses són tal qual diem, més enllà que creiem que són certes; simplement per el propi interés emocional. Jo dic tal cosa i m'és igual que sigui veritat o no, per què la dic per defensar uns interessos personals o col·lectius que vull defensar. Tots aquests processos de comportament personal són dinàmics i poden arribar a produir com sembla que passa, que molta gent  creu que sempre té raó en tot allò que diu i pensa.  Actuar així ve recolzat per gratificacions instantànies de no haver de demanar mai perdó, de no haver de reconèixer mai ...

  Una de les coses més bàsiques del funcionament econòmic són els elements bàsics per que una economia funcioni. El fet productiu, de bens i serveis, és una de les claus de qualsevol economia. I produir implica un lideratge, public, que seria de base política; o un lideratge privat que seria de base econòmica.  A part del lideratge, la producció implica treball.  El lideratge i el treball implica que hi hagi coneixement i per que hi hagi coneixement hi ha d'haver investigació i educació.  Poc a poc van sortint totes les potes fonamentals per que una economia funcioni.  Per tant una economia, crea béns, per que els humans tenim necessitats, no per que si, avegades pot crear per moltes altres coses, per capritx, luxes, guerres, però d'origen l'economia es crea per resoldre necessitats i viure millor. 

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així.  La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat.  Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, ...

 Vivim en una societat on la classe política continuament para la de la necessitat de reformes y noves legislacions. La realitat social i economica la veritat es que de moment sempre segueix igual, es parla de reformes, i mes reformes que al final ni saben de que son i no serveixen per res. Si hi ha reformes a fer, segur que no son aquestes les que es fan. 

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

  L'economia és basicament l'intercanvi de bens i serveis. I per que hi ha tants problemes i és tant fonamental l' economia en la vida de les persones? Per què sense un bon intercanvi mínim no podem viure, o podem viure en unes condicions molt precàries.  L' economia inclou coses de primera, segona i tercera necessitat, per tant és un terme que pot genera certes confusions i manipulacions.  Els diners que són? Allò tant important, per què són el mitja de canvi, són l'índex de valoració del nostre estat econòmic. Un índex amb valor real. Si jo tinc 50000 euros al banc, els tinc, i si no els tinc no els tinc. I si els tinc em puc pagar una vivenda i comprar menjar, i si no els tinc hauré de viure a sota un pont i demanar caritat per poder menjar.  Per tant els diners són molt importants a la vida de les persones, bé els diners es poden tenir també en forma de béns, o en forma de drets adquirits.  Si jo tinc en propietat vivendes cobraré rendes i d' alguna manera t...

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni. 

 El refrany popular té aquesta frase, com a paradigma de les consequències de la violència. Si és cert podríem dir que l' aplicació de la violència sempre porta a conseqüències humanes funestes.  Estrictament és pot dir que evidentment no és cert del tot hi ha situacions que l' amenaça o l' aplicació de la violència ha salvat vides. No crec que calgui posar exemples, però en general si que sembla ser cert que l'ús de la força genera situacions molt complexes, doloroses, tràgiques i injustes. La violència és segueix aplicant sobretot per part dels estats i per part dels grups insorrectes, i entre estats també de forma continuada, per defensar-se d'un atac, o defensar-se d'un possible atac.  Cal veure que al llarg de la història hi han agut sempre guerres, i aquestes guerres i aquestes injusticies provablement han generat la llavor de futures guerres.  Les guerres religioses del passat, generen un futur amb moltes possiblitats de guerres, les guerres colonials, el...

El sector públic sempre esta demanant més y més recursos. No demanen directament més diners per que demanar més diners no queda bé.  Tots els representants d'institucions públiques, demanen continuament més i més recursos per gestionar millor el sistema públic. Sort que no els agraden els diners i són en general anticapitalistes.  Però aquesta filosofica social diríem generalitzada provoca que els governs hagin d' augmentar continuament la pressió fiscal al sector privat.  Com d' alguna manera al sector privat se'l considera egoista i dolent, no hi ha problema d' anar augmentant continuament els impostos al sector privat, format pel capitalisme malvat.  Es posen al mateix sac d' aquest eix a les grans multinacionals o gent rica amb el treballador comú o autonom o miniempresari. 

  Seguim arreu del món amb moltes guerres, creant una mica d'optimisme, diríem que els territoris en guerra son minoria respecte els territoris en pau.  Però segueixen havent-hi grans guerres i perills de que les guerres creixin i s'extenguin a altres territoris.  El motiu principal de les guerres són els territoris, guerres territorials. Els col.lectius humans ens identifiquem en families i després en grups i desitgem un territori on el nostre grup pugui manar i fer les coses al gust i al respecte dels interessos del nostre col.lectiu, grup, nació, etnia o el que se li vulgui dir.  La guerra bé doncs en general per la disputa d'un mateix territori, pel control de territoris adjacents defensius, o ofensius. Etc. Etc.  Per tant bàsicament les guerres són per dominis de territoris, per la situació de certs territoris, pels interessos econòmics i materials de certs territoris.  La pregunta és si es poden armonitzar tots aquests interessos particulars i col.lec...

  Els governs i la classe política són els directors, líders i directius de les administracions públiques. Ara bé les administracions públiques també tenen vida pròpia per que estan regulades, per tot un sistema legal que sovint les sobreeprotegeix, doncs d' alguna manera el sistema legal forma part del sistema públic.  Un té la sensació que dins l' administració pública hi ha un percentatge de gent amb molt poques ganes de treballar, que fins i pot arribar a obstaculitzar i boicotejar el funcionament públic des de dins les pròpies administracions, com a mode de protesta i de reivindicació de més privilegis i menys treball.  Ho veiem a molts serveis públics i empleats públic molt poc esperit de servei públic. I això té un cost social i crea un malestar econòmic.  Per què l administració funciona de forma tan opaca? Per què els ciutadants no tenim represants en l' administració pública que vellin per l' eficiència de les administracions.  Per què un empleat públi...

  L'extrema dreta en política diuen que està rebent molts suports i això asusta molt a uns determinats col.lectius principalment d'esquerres o de dretes moderades.  Ara bé un també té la sensació que s' usa el fantasma de que bé l' extrema dreta per tapar tots els privilegis i perpetuar els privilegis i la manca d' idees i solucions que tenen molts dels polítics d'esquerres o de dretes moderades.  Està molt bé criticar l'extrema dreta però no per tapar uns privilegis i per tapar la manca de solucions polítiques i d'eficacia política. 

 Els impostos com es diu són una imposició, i tenen un llògica social tots hem de col.laborar en el serveis públics. Ara bé un veu avegades en els serveis, els servidos públics i els veus amb molt poques ganes de treballar fins i tot en llocs d'exposició pública.  Estic en una biblioteca pública i hi ha dos treballadors sentats xerrant, diria que molesten una mica els usuaris de la biblioteca i es dediquen a no fer res. És normal que tinguin estones de relax i de relació personal, ara bé tanta estona xerrant i tan treballar al tram tram. Ningú els demana que treballin suant, ni amb estres ara bé altre cosa es recar-se la panxa estones molt llargues.  Si al funció pública i els funcionaris no es posen les piles una mica, el que passa és que al final paguem un munt d'impostos per serveis de poca qualitat i minsos.  Per que no reperteixen millor la biblioteca el personal i permet mes hores d'obertura si pel que sembla molta feina no tenen en relació a l' estona que port...