Superavit.

 La españa de la rabia el rencor y el odio.  Sorprende en españa que cuando escuchas la mayoría de discursos de la derecha y también muchos de la izquierda hablar de los nacionalistas, con tantos argumentos de lo mala gente que son.  Para el españolismo, los independentistas y regionalistas, son golpistas, criminales, terroristas, racistas, supremacistas, mentirosos, chantagistas y una largo etc. etc. etc. de adjetivos calificativos negativos o muy negativos.  Lo sorprendente es que los consideren el eje del mal y que detrás de sus palabras y expresiones se denote una rabia y un odio que sale por todos los poros.  Por que imponen ser españoles a los que no lo quieren ser y luego se indignan y sacan su rabia por tener que convivir con ellos. No quieren convivir con los independentistas por que son poco más que malvados egoistas y destructores de su españa, pero por otro lado no los dejan marchar ni les dan almenos un pequeño pedazo de tierra.  Sorprende el o...

 La sagrada unidad de los paises. Es algo común que tienen la mayoría de paises.  En el caso español la unidad parece ser un poquito aún más sagrada para una mayoría de sus ciudadanos, y eso que a lo largo de la historia españa ha sido provablemente el pais que más territorio ha perdido a lo largo de la historia. A lo mejor posiblemente por eso para muchos españoles es un valor sagrado no perder más territorios.  Seguiendo su visión de la realidad hacer un referendum para que una parte se separe del resto es para ellos un delito y un crimen de lesa humanidad.  Dicen que la constitución garantiza la preciada unidad de españa. Para que españa se puede separar dos tercios de los ciudadanos se tienen que poner de acuerdo para modificar la constitución.  Es decir la minoría de un tercio puede bloquear cualquier modificación de la constitución. Esto tiene la lógica que para hacer un cambio en la constitución importante tiene que haber un gran concenso. Uno puede pensa...

 La bretxa salarial de gènere.  Ara surten molts estudis de les diferències salarials per gènere. Com que parlar del gènere és el més popular avui en dia, jo no sé si és una moda.  Ara bé quan sento a parlar de la discriminació salarial i de les dades que donen, jo poso molt en dubtes que siguin certes i que el genere sigui el factor més clau de la discriminació salarial. Jo diria que hi ha dos factor molt més discriminatoris com són l' edat i com és pertanyer al règim públic o privat.  Diria que el segon i el tercer concepte són molt més desicius que el gènere amb lo qual podem veure a moltes dones absolutament privilegiades pel sistema fent-se les víctimes de discriminades pel gènere quan en realitat és pura falsedat.  Els joves i el treballadors privats a més joves són els més discriminats avui en dia econòmicament, per un excés de pensionistes en relació el número de treballadors i per un excés de treballadors públics i salaris públics en relació el número d...

 Els sindicats de mestres.  Els sindicats de mestres aglutinen la representació de la majoria de professorat públic i privat.  Si un mira les intervencions dels sindicats sempre estan en mode de queixa. Queixa permanent i en general el que un veu que reclament sempre són més recursos.  Més recursos que entenc que volen dir millors salaris i més personal docent.  I ho fan sota l ' amenaça de convocatòria de vagues.  Veien el panorama un es pregunta si els mestres tenen raó o no en les seves demandes.  D' entrada aqui es veu una certat opacitat doncs apenes s' informa i se saben les condicions laborals dels mestres. Sovint es diu que tenen 3 mesos de vacances i ells rapidament surten a dir que és fals.  Així doncs quines vacances tenen els mestres? Quins horaris tenen? Quantes hores de preparació tenen?  Si bé és cert que desgraciadament enfrontar-se a les aules és una tasca complexa i de molta responsablitat no és menys cert que els col.lectiu...

 El model públic d' ensenyament. El model públic d' ensenyament està format per una conselleria que dirigeix l' escola pública i per unes lleis estatals i autonòmiques en educació. Tenim també associacions de pares i un altre agent important els sindicats d' ensenyament públic.  La realitat democràtica d' un pais, el president de la generalitat eligeix el conseller d' educació que serà qui lògicament dirigeix la conselleria.  Per qui està formada la conselleria d' educació se suposa que mestres, pedagog i polítics relacionats amb el món de l' educació.  A la pràctica pel que un veu com a ciutadà fora i preguntant als mestres sembla que hi ha un efrontament entre la conselleria i els sindicats de mestres.  El que sorpren és que els mestres que demanen el principi d' autoritat a l' escola als pares i als alumnes no acatin ells el principi d' autoritat amb la conselleria.  Tenim uns sindicats educatius pel que sembla es creuen amb el dret de vol...

El bonisme genera malisme.  Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme.  Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble.  Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble.  Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població.  De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats. 

  El servei públic de justicia.  Els sistemes judicials són el tercer poder dels estats liberals o de les socialdemocràcies.  En teoria són poders autònoms i independents a la classes polítiques. La teoria diu que és un poder independent.  Primer darrera el terme independent es fa entendre a la gent o es vol fer entendre que és un poder neutral i per tan noble, només dominat per l' interès de fer el bé i el que es just.  A la pràctica la justicia dels països que és? La teoria està molt bé perè en la pràctica els sistema judicials que són?  En primer lloc els sistemes judicials n' hi ha molts que no accepten la crítica. Depenen dels pais si critiques el sistema judicial t' envas literalment a la presó o comences a tenir problemes judicials.  Diuen la justicia és independent però les cupules judicials i fiscals són escollides pels polítics.  A la pràctica veiem com les cúpules judicials i els sistemes judicials acaben sent sistemes endogàmics de pod...