Ir al contenido principal

El servei públic de justicia.

 El servei públic de justicia. 

Els sistemes judicials són el tercer poder dels estats liberals o de les socialdemocràcies. 

En teoria són poders autònoms i independents a la classes polítiques. La teoria diu que és un poder independent. 

Primer darrera el terme independent es fa entendre a la gent o es vol fer entendre que és un poder neutral i per tan noble, només dominat per l' interès de fer el bé i el que es just. 

A la pràctica la justicia dels països que és? La teoria està molt bé perè en la pràctica els sistema judicials que són? 

En primer lloc els sistemes judicials n' hi ha molts que no accepten la crítica. Depenen dels pais si critiques el sistema judicial t' envas literalment a la presó o comences a tenir problemes judicials. 

Diuen la justicia és independent però les cupules judicials i fiscals són escollides pels polítics. 

A la pràctica veiem com les cúpules judicials i els sistemes judicials acaben sent sistemes endogàmics de poder i de societats allunyats de la població civil. 

Com a funcionaris tenen molts privilegis i un gran poder en les seves desicions ja que poden revocar les desicions polítiques. 

Per tant els sistemes judicials indirectament fan política o poden fer política. I el problema és quan molts jutges tenen la voluntat de fer política com passa a Espanya. 

Veiem com per exemple alhora de perseguir independentistes o l' extrema esquerra la justicia i els cossos policials són molt àgils i en canvi quan es tracte de jutjar l' extrema dreta i gent unionista són molt laxes. 

Les formules són moltes i variades per poder realitzar aquestes desicions de forma dissimulada però veiem amb tants i tants exemples la realitat discriminatòria de la justicia. 

Per tant una cosa és la teoria i l' altre la pràctica, a la pràctica el sistema judicial español i imagino que el de qualsevol pais no es just, defensa unes ideologies i uns colectius per sobre d' altres. 

Es comdemne en funció de la ideologia no pel fet que és el que ens volen fer creure que tots som iguals davant la llei. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.