Ir al contenido principal

Queixar-se de les empreses.

Queixar-se de les empreses. 

El tema de muntar una empresa a Espanya és un tema una mica tabú. 

Ja que bona part de la població considera a les empreses i empresaris com institucions i èssers capitalistes, depredadors i dolents. Es queixen de les empreses i dels empresaris. La resposta que jo el donaria és per que no monteu vosaltres que us queixeu tant de les empreses en monteu una? L' excusa que donarien és que no tenen capital. Però jo diria que aquest no és el problema fonamental, el problema és que muntar una empresa, has de treballar, pensar i assumir responsablitats. Molts dels que es queixen de les empreses no saben pensar, ni tenen ganes de treballar ni tenen ganes d' assumir responsablitats. Muntant una empresa un es pot arruinar i a més a més corre el risc de fer el ridicul socialment i quedar com un fracassat. 

La realitat és que l' activitat econòmica per sort o per desgràcia de la majoria de països està formada per empreses. 

Les estadístiques demostren un índex de fracàs empresarial molt alt. El 90 per cent de les empreses creades no superen els 3 anys. 

Per tant pel que demostren les dades muntar i tirar endavant una empresa no és cosa fàcil. 

Altre cosa són aquelles empreses que viuen dels grans poders i de les consecions públiques, aquestes sembla que són molt més fàcils de que funcionin. 

Ara bé la petita empresa creada sense padrins i amb financiació pròpia té dificultats molt grans de funcionar. 

Els estats governats tan per partits de dretes com els d' esquerres tenen carreguen una fiscalitat altíssima a aquestes empreses al voltant del 50 per cent del que facturen ho paguen amb impostos, excepció de les empreses que paguen per moduls que paguen menys.  

Hi ha molta gent a la societat espanyola que critica a les empreses però en canvi s' aprofita d' elles tan com pot tant dels seus serveis, com dels impostos que els cobren. 

Altre aspecte que es queixen de les empreses de que abusen en preus quan poden, i de que paguen baixos salaris. Si aixó és així que moltes vegades és així per que no munten ells empreses aquests que es queixen tant de les empreses? 

Per que no creen un marc favorable a l' aument dels salaris i el control de beneficis, però també al control dels impostos. Per què els estats estàn continuament creant nous impostos i augmentant els impostos i després es queixen de que les empreses pugin els preus. Bona part dels increments de preus es deuen i són causa directa dels increments fiscals. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.