Ir al contenido principal

Queixar-se de les empreses.

Queixar-se de les empreses. 

El tema de muntar una empresa a Espanya és un tema una mica tabú. 

Ja que bona part de la població considera a les empreses i empresaris com institucions i èssers capitalistes, depredadors i dolents. Es queixen de les empreses i dels empresaris. La resposta que jo el donaria és per que no monteu vosaltres que us queixeu tant de les empreses en monteu una? L' excusa que donarien és que no tenen capital. Però jo diria que aquest no és el problema fonamental, el problema és que muntar una empresa, has de treballar, pensar i assumir responsablitats. Molts dels que es queixen de les empreses no saben pensar, ni tenen ganes de treballar ni tenen ganes d' assumir responsablitats. Muntant una empresa un es pot arruinar i a més a més corre el risc de fer el ridicul socialment i quedar com un fracassat. 

La realitat és que l' activitat econòmica per sort o per desgràcia de la majoria de països està formada per empreses. 

Les estadístiques demostren un índex de fracàs empresarial molt alt. El 90 per cent de les empreses creades no superen els 3 anys. 

Per tant pel que demostren les dades muntar i tirar endavant una empresa no és cosa fàcil. 

Altre cosa són aquelles empreses que viuen dels grans poders i de les consecions públiques, aquestes sembla que són molt més fàcils de que funcionin. 

Ara bé la petita empresa creada sense padrins i amb financiació pròpia té dificultats molt grans de funcionar. 

Els estats governats tan per partits de dretes com els d' esquerres tenen carreguen una fiscalitat altíssima a aquestes empreses al voltant del 50 per cent del que facturen ho paguen amb impostos, excepció de les empreses que paguen per moduls que paguen menys.  

Hi ha molta gent a la societat espanyola que critica a les empreses però en canvi s' aprofita d' elles tan com pot tant dels seus serveis, com dels impostos que els cobren. 

Altre aspecte que es queixen de les empreses de que abusen en preus quan poden, i de que paguen baixos salaris. Si aixó és així que moltes vegades és així per que no munten ells empreses aquests que es queixen tant de les empreses? 

Per que no creen un marc favorable a l' aument dels salaris i el control de beneficis, però també al control dels impostos. Per què els estats estàn continuament creant nous impostos i augmentant els impostos i després es queixen de que les empreses pugin els preus. Bona part dels increments de preus es deuen i són causa directa dels increments fiscals. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...