Ir al contenido principal

La sacrosanta unitat d' Espanya

  Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països. 

Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic. 

Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal. 

Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó.

Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central. 

Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és unit manu judiciali i mani militari. Per molts, per els que actuen així ells consideren que estem units de forma lliure i de forma democràtica. Per què segons ells per vies legals es pot assolir la independència reformant la constitució.

Ara bé denegar el dret d' una part a unir-se o separar-se del conjunt no sé si es massa democràtic, jo diria que no, des d' aquesta prespectiva la majoria d' estats que s' han independitza't mai ho podrien fer si una part majoritària de la regió dominant no ho vol. 

Aquesta postura poc sensata humanament comporta que durant segles els humans estiguem fen guerres i que la mentalitat imperialista de moltes persones i col.lectius sigui la dominant en el planeta terra provocant guerres, morts, destruccions i sofriments. 

Per tant qualsevol postura de forma intransigent a tota costa a favor de la unitat o de la separació provoca violència i guerres i destrucció de la vida de les persones. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...