El marc públic de treball.

 El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics. 

Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles. 

Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics. 

Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat. 

Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris. 

Un model laboral rígid, on els treballadors tenen plaça assegurada, on cobren independentment del seu rendiment i esforç i resultats. On no es pot rescindir els contractes, on no hi ha apenes control de l' eficàcia de les tasques. On no hi ha premis a la iniciativa i a la innovació. Crec que és un mal marc laboral. 

Per tant de facto els treballadors públics són propietaris privats de les seves places de treball públiques. Per tant molts d' ells es senten propietaris privats dels seus llocs de treball. Tan és així que alguns han arrivat a col.locar de forma fraudulenta a familiars en els mateixos llocs. I alguns funcionaris no només es consideren propietaris de les seves places si no també de l' activitat pública que exerceixen. I per tant consideren que moltes activitats públiques passen a estar d' alguna manera en mans privades i propietat privada. Per que per exemple l' educació pública i la sanitat pública sembla que siguin propietat dels treballadors públics. 

Ho veiem per que exerceixen el poder de forma autònoma com si el resta de ciutadants no tinguessim res a dir ni a opinar de com es realitzen aquests sectors, en teoria segons el model que estem els propietaris de la cosa pública som tots els ciutadants no només ells. Ells fan i desfan a la seva.