El bonisme genera malisme.

El bonisme genera malisme. 

Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme. 

Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble. 

Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble. 

Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població. 

De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats.