Ir al contenido principal

La política del bonisme

 La política del bonisme és aquella que a cada problema social l' estat es dedica a solucionar-lo donant diner públic. 

Un altre modalitat és que l' estat faci a les empreses i obligui a les empreses a regalar els seus diners. 

I una última modalitat és que l' estat regali diners en general a grans empreses. 

Totes 3 formes d' actuar en general acostumen a ser nocives per l' interès general d' una societat. 

En primer lloc per què així l' estat mai s' equivoca, tapa els seus errors, vol dir que es perpetuaran. 

En segon lloc per què els premiats veuen que poden aprofitar-se de l' estat si no paren de reclamar i queixar-se, així que continuaran inventant-se situacions per seguir reben diner públic. 

I en tercer lloc per que el que fas es recarregar el resta de la societat amb més i més despesa de forma injusta.

En quart lloc els perjudicats voldran compensar les pèrdues amb altres mesures que perjudicaran d' alguna manera a uns altres tercers. 

I al final acabarà sent el més perjudicat aquell qui no pot carregar a un altre els problemes que li estan generan. 

Exemples en tenim molts de governs que obliguen a les empreses a donar avantatges als treballadors, que acaba passant que les empreses per defensar-se d' aquests sobrecostos acaben abaixant sous i pujant preus. 

El treballador que sap fer picaresca s' aprofita de tots aquests avantatges i el treballador més bona fer acaba treballant més i cobrant menys. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.