Ir al contenido principal

La política del bonisme

 La política del bonisme és aquella que a cada problema social l' estat es dedica a solucionar-lo donant diner públic. 

Un altre modalitat és que l' estat faci a les empreses i obligui a les empreses a regalar els seus diners. 

I una última modalitat és que l' estat regali diners en general a grans empreses. 

Totes 3 formes d' actuar en general acostumen a ser nocives per l' interès general d' una societat. 

En primer lloc per què així l' estat mai s' equivoca, tapa els seus errors, vol dir que es perpetuaran. 

En segon lloc per què els premiats veuen que poden aprofitar-se de l' estat si no paren de reclamar i queixar-se, així que continuaran inventant-se situacions per seguir reben diner públic. 

I en tercer lloc per que el que fas es recarregar el resta de la societat amb més i més despesa de forma injusta.

En quart lloc els perjudicats voldran compensar les pèrdues amb altres mesures que perjudicaran d' alguna manera a uns altres tercers. 

I al final acabarà sent el més perjudicat aquell qui no pot carregar a un altre els problemes que li estan generan. 

Exemples en tenim molts de governs que obliguen a les empreses a donar avantatges als treballadors, que acaba passant que les empreses per defensar-se d' aquests sobrecostos acaben abaixant sous i pujant preus. 

El treballador que sap fer picaresca s' aprofita de tots aquests avantatges i el treballador més bona fer acaba treballant més i cobrant menys. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.