La forma que tenen de gestionar l' economia els estats té resultats per les pròpies persones concretes i pel conjunt de la societat.
El model d' ajudes socials concebut de la forma que s' esta duent a cap a la majoria de països occidentals té moltes virtuts, però al mateix temps grans defectes.
Virtuts per què ajuda a les persones a moderar el seu malestar social i econòmic. Però al mateix temps genera molts defectes, per què cronifica el malestar ja que les persones s' acomoden a aquests ajuts. Per altre banda crea un malestar al resta de la societat que ha de pagar continuament més i més impostos amb la qual cosa augmenta altre vegada el risc d' exclosió social degut a l' elevat cost impositiu que les classes populars han de pagar.
Per tant aquestes polítiques creen malester de forma concreta i individual i de forma col.lectiva.
Ho veiem a tants països europeus com després és culpa a la immigració d' aquesta mala gestió pública i d' aquest col.lapse dels serveis públics.
Gestionar països és molt complicat i sobretot si es fa amb lleis i normes generalistes iguals per tothom, burocràtiques i que no s' adapten a les realitats concretes de les persones.
La millor política social és aquella que fomenta que les persones millorin la seva forma de treballar i puguin a aconseguir els recursos que necessiten per si mateixos.
Per tant els estats haurien de fomentar que la gent s' espavilés i busques formules personals i col.lectives per millorar-se per si mateix la seva vida i la de la seva familia i no fer societats dependents de les ajudes estatals.
La solució hauria de passar per que la gestior pública vincules les ajudes a l' esforç personal i col.lectiu de les persones ajudades quan aquestes tenen les capacitats i possiblitats de millorar.
Comentarios
Publicar un comentario