Superavit.

 Els privilegis dels funcionaris i pensionistes respecte els treballadors privats és donen en molts camps.  Pensionistes i treballadors públics en les econòmies occidentals són clarament privilegiats respecte a la majoria de treballadors privats en molts aspectes i un dels fonamentals en els salaris.  Veiem que els garanteixen pujades salarials públiques i de pensiones en els mateixos percentatges que les pujades de l' ipc. És a dir que garanteixen el poder adquisitiu dels pensionistes i funcionaris passi el que passi a l' economia del pais.  És a dir funcionaris i pensionistes són del tot insolidaris económicament a les crisis del pais, i per tant quan un pais te una crisis econòmica es vol carregar aquest cos només a les classes treballadores privades i pensionistes i funcionaris queden exclosos d' aquests baibens econòmics.  No seria més just que l' estat donés un xec també als treballadors privats que han perdut poder adquisitiu? 

  Sembla que socialment hi ha un anhel per part de molta gent que volen i veuen la jubilació com un anhel personal molt important.  Un cop aconseguida el temps suposa a molta gent un buit molest que cal compensar amb la búsqueda altre vegada d' activitats i d' omplir el temps.  Sembla doncs que en molt casos la jubilació de forma abrupta porta a moltes persones un deteriorament personal físic, mental i emocional. D' aquí sorgeixen moltes preguntes, i una és si tant poc satisfeta se sent la gent treballant i si tant poc sentit troben al seu treball i tan poc valuós socialment el troben.  No seria doncs millor personalment i col.lectivament flexiblitzar els sistemes de jubilació. 

  Una postura personal a la vida, i estratègia personal per funcionar de certes persones i diria que col.lectivament és força estès és la de la queixa constant i per tot.  La queixa és fonamental per avançar personalment com col.lectivament. Ara bé si la queixa no és equilibrada també cap a un mateix, o també autocrítica cap els propis col.lectius que es queixen podem quedar atrapats en la queixa permament i en el no fer res constructivament i en canvi podem arrivar a ser destructius.  Arrivem a la situació actual on els ciutadants només tenim drets i està molt bé reivindicar drets, però per que els drets es compleixen algú ha de treballar per que es garantitzin i aquest algú hauríem de ser tots. Els drets generan l' obligació de treballar i participar i cooperar per què les coses funcionin.  Portat al terreny econòmic, així la cultura de la queixa junt amb l ' actitud de la llei del mínim esforç i que ja m' ho resoldrar l' estat provoquen un col.lapse dels serveis p...

 La españa de la rabia el rencor y el odio.  Sorprende en españa que cuando escuchas la mayoría de discursos de la derecha y también muchos de la izquierda hablar de los nacionalistas, con tantos argumentos de lo mala gente que son.  Para el españolismo, los independentistas y regionalistas, son golpistas, criminales, terroristas, racistas, supremacistas, mentirosos, chantagistas y una largo etc. etc. etc. de adjetivos calificativos negativos o muy negativos.  Lo sorprendente es que los consideren el eje del mal y que detrás de sus palabras y expresiones se denote una rabia y un odio que sale por todos los poros.  Por que imponen ser españoles a los que no lo quieren ser y luego se indignan y sacan su rabia por tener que convivir con ellos. No quieren convivir con los independentistas por que son poco más que malvados egoistas y destructores de su españa, pero por otro lado no los dejan marchar ni les dan almenos un pequeño pedazo de tierra.  Sorprende el o...

 La sagrada unidad de los paises. Es algo común que tienen la mayoría de paises.  En el caso español la unidad parece ser un poquito aún más sagrada para una mayoría de sus ciudadanos, y eso que a lo largo de la historia españa ha sido provablemente el pais que más territorio ha perdido a lo largo de la historia. A lo mejor posiblemente por eso para muchos españoles es un valor sagrado no perder más territorios.  Seguiendo su visión de la realidad hacer un referendum para que una parte se separe del resto es para ellos un delito y un crimen de lesa humanidad.  Dicen que la constitución garantiza la preciada unidad de españa. Para que españa se puede separar dos tercios de los ciudadanos se tienen que poner de acuerdo para modificar la constitución.  Es decir la minoría de un tercio puede bloquear cualquier modificación de la constitución. Esto tiene la lógica que para hacer un cambio en la constitución importante tiene que haber un gran concenso. Uno puede pensa...

 La bretxa salarial de gènere.  Ara surten molts estudis de les diferències salarials per gènere. Com que parlar del gènere és el més popular avui en dia, jo no sé si és una moda.  Ara bé quan sento a parlar de la discriminació salarial i de les dades que donen, jo poso molt en dubtes que siguin certes i que el genere sigui el factor més clau de la discriminació salarial. Jo diria que hi ha dos factor molt més discriminatoris com són l' edat i com és pertanyer al règim públic o privat.  Diria que el segon i el tercer concepte són molt més desicius que el gènere amb lo qual podem veure a moltes dones absolutament privilegiades pel sistema fent-se les víctimes de discriminades pel gènere quan en realitat és pura falsedat.  Els joves i el treballadors privats a més joves són els més discriminats avui en dia econòmicament, per un excés de pensionistes en relació el número de treballadors i per un excés de treballadors públics i salaris públics en relació el número d...

 Els sindicats de mestres.  Els sindicats de mestres aglutinen la representació de la majoria de professorat públic i privat.  Si un mira les intervencions dels sindicats sempre estan en mode de queixa. Queixa permanent i en general el que un veu que reclament sempre són més recursos.  Més recursos que entenc que volen dir millors salaris i més personal docent.  I ho fan sota l ' amenaça de convocatòria de vagues.  Veien el panorama un es pregunta si els mestres tenen raó o no en les seves demandes.  D' entrada aqui es veu una certat opacitat doncs apenes s' informa i se saben les condicions laborals dels mestres. Sovint es diu que tenen 3 mesos de vacances i ells rapidament surten a dir que és fals.  Així doncs quines vacances tenen els mestres? Quins horaris tenen? Quantes hores de preparació tenen?  Si bé és cert que desgraciadament enfrontar-se a les aules és una tasca complexa i de molta responsablitat no és menys cert que els col.lectiu...