El sector públic que aforeix serveis fonamentals per la societat, per això moltes vegades elevat alts altars.
Aplaudits fins la sacietat moltes vegades, quan hi ha crisis fortes.
El sector públic és molt complex de valorar per les seves aportacions bones i fonamentals dins la societat. Però al mateix temps el sector públic és ple d' ineficiències i abusos per part dels mateixos treballadors o per empreses associades al sistema públic.
Hi ha una actitut avegades de queixa constant dels treballadors públics que en alguns casos imagino que implicarà que no és la millor actitut per treballar.
I veiem una molt poca responsablitat en el resultat dels serveis. Molt poca autocrítica dels servidors públics en allò que fan.
Ho veiem en sanitat en educació ells mai fan autocrítica d' allò que fan i com funcionen i del resultat en l' educació i del model sanitari.
Un altre exemple de la poca implicació pública són les biblioteques públiques sempre amb horaris el més ajustats possibles i menys generosos possibles.
Així funciona el sector públic.
Per no parlar dels privilegis que tenen els treballadors públics i les condicions privilegiades que tenen. Sistema privat de sanitat, facilitats en agafar baixes i moltes altres coses que apenes sabem.
La filosofia del sector públic és queixar-se i victimitzar-se constament i en canvi aportar lo just i mai responsablitatzar-se dels resultats que dona.
Un altre aspecte és l' abús de poder en els models de sanitat i educació pública que donen, tenen cero en compte les opinions de la societat, dels usuaris i de la voluntat social que al final som els que els paguem. Així els mestres eduquen i els col.lectius de mestres es veuen amb els drets d' imposar les seves ideologies, igual els col.lectius sanitaris imposen un sistema mèdic molt basat en ideologia amb el pretext de ser científic dirigit per les gran industria farmacèutica.
Comentarios
Publicar un comentario