Ir al contenido principal

Multureincidència en robos.

 El problema dels furts a les ciutats es repeteix eternament. No és un problema d' ara sino un problema que ve de lluny i d' anys i les administracions públiques no són capaces de resoldre a pesar dels innomerables recursos públics és a dir diners del contribuent gastats en politics, polícies i jutges. 

Polítics del parlament fan les lleis per detenir la criminalitat i és obvi que els petits furts no es penalitzen com els grans furts. 

Ara bé per que no es penalitza la multireincidència? Com pot ser que una persona hagi comés més de 30 furts i la deixin anar al carrer sense més ni menys?

Ara els polítics ens diuen que la solució és posar més jutges, i de que servirà posar més jutges i jutjar-los més ràpid si el que s' acabarà fent és torna a deixar anar els delinqüents al carrer.

Per on passa la solució de la multireincidència? 

 



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...