Ir al contenido principal

L´ estat i els impostos

Els impostos com bé s' entreveu amb el nom són una imposició. En general que ens facin imposicions, que ens imposin no ens agrada massa a ningú i en genera una posició contraria a la defensiva. 

Això no vol dir que crear impostos sigui dolent, per que gràcies els impostos s' ajuda a molta gent i es realitzen moltes tasques col.lectives. 

Els impostos podríem dir són una obligació a ajudar. 

Tu pagues impostos i amb aquests diner l' estat realitza coses i ajuda a la gent. Per tant d' alguna manera els que paguem impostos ajudem a la gent, però ajudem d' alguna manera obligats, crec que ningú o quasi ningú paga impostos de bona gana. 

De fet dins el sistema impositiu tothom intenta pagar el mínim possible, i fins i tot diria que no es pot pagar més encara que un vulgui. 

Ara bé els impostos d' alguna manera determinan que fem, com treballem i determinen la nostra vida en el temps i les activitats diaries, en lo positiu i en lo negatiu. 

Amb el pagament dels impostos sabem que si estem malalts ens atendran, ens donaran uns serveis d' ajuda. 

Ara bé dins aquest sistema d' impostos es creen les administracions públiques i els estats que són els responsables d' administrar-los, i el problema neix quan s' administra malament i amb abús per part dels administrados, però també molt abús per part dels administrats. 

Quan els administradors, polítics i funcionaris passen a viure a cost de reis o amb molts privilegis poden dir que abusen del poder que tenen. I quan molts administrats abusen de les normatives socials, abusant del cobrament de subvencions, pensions etc... també d' alguna manera es fa un abús del sector públic. 

Per tant el problema dels estats i les administracions públiques és la malversació de recursos per part de l' estat i per part dels usuaris de l' estat. Per tant podríem concloure que el problema dels estats és la societat i com la societat la formem tots els individus, el problema dels estats som tots cada ho de nosaltres quan abusem del sistema. 

Un funcionari que no fa res, abusa del sistema, un polític que decideix gastar en coses absurdes i perjudicials socialment també abusa del poder. 

Uns usuaris de l' administració que l' enganyen per obtenir-ne beneficis també abusen de l' administració. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.