Ir al contenido principal

Entradas

Crear problemes per guanyar diners.

Una de les pràctiques més ancestrals de la història humana és la pràctica de crear un problema per després treure' n beneficis.  Exemples n' hi ha molts.  Un dels més clars i bàsics d' aquesta pràctica és el que han fet algunes empreses d' informàtica que creen virus informàtics per després treure' n benefici venent-ne l' antivirus i així fer calaix.  Un altre exemple és el de l' absolecència programada, és a dir fabricar calculant i dissenyant els productes per que s' espatllin al cap d' un temps i així obligar els consumidors a tornar a fer despesa.  Per tant el sector privat sovint fa practiques egoístiques.  Però el que no agrada tant sentir a certes persones és que molt sovint polítics i empreses socials també fan pràctiques semblants. Aprofitar problemes per exigir diner públic i realitzar pràctiques de total ineficàcia per la resolució dels problemes o inclús pitjor per que el que realment fan molts estaments públics és potenciar i incrementar...

L' especialització laboral

  El mercat de treball ha anat evolucionant al llarg dels anys i en general ha tendit cap a l' especialització laboral de les feines. Autònoms i petits empresaris n' han quedat una mica absents ja que els toca fer una mica de tot, però la gran majoria de treballadors treballan de forma especialitzada.  Aquest fet té moltes avantatges en quan a eficiència laboral, si sempre fas al mateix vas adquirint millor experiència i eficàcia en la feina. Però també té molts desavantatges, que en general no es tenen en compte.  L' especialització laboral crea monopolis de poder molt gran, i pot ser d' excessiva responsablitat només a uns col.lectius. Que una excessiva responsablitat recaigui sobre uns pocs, i un cert abús de poder d' aquests no genera una situació social positiva.  Primer és una certa desmotivació laboral o cansanci de fer sempre el mateix i moure' s en els mateixos àmbits. Al final molts treballadors estan cremats de fer sempre el mateix i aguantar els mate...

Poques ganes de treballar.

 Poques ganes de treballar. Forma part de la condició humana tenir mandra, tenir ganes de descansar i el dret a fer vacances.  Ara bé, caure en la mandra, la desidia, l' avorriment, buscar el mínim esforç, la desmotivació pot portar a persones a situacions de poc treball i a buscar excuses per no complir amb la feina. Dit en curt i clar treballar poc i malament, els motius són diversos.  Una falta de motivació el treball pot ser els baixos salaris, o l' enveja cap els empresaris. Per que els empresaris s' han de quedar part del meu treball i esforç? O bé l enveja cap al company de feina aquell no fa res i cobra més. Un altre aspecte que fomenta la mandra i les poques ganes de treballar són els marcs reguladors.  En una empresa privada un té la pressió d' ascendir o de que el facin fora.  De totes maneres també dins l' empresa privada hi ha moltes formes d' escaquejar-se de la feina, baixes injustificades. I aprofitar per allargar períodes d' atur, mentre tin...

Burilles al terra

 Burilles el terra, és sorprenent veure la quantitat de veïns que tiren les burilles del cigarro a terra. És a evident que millor que les llencin a terra que en algún contenedor o es podria generar un incendi.  Moltes es tiren a les clavegueres directament, d' altres les trobem a les soques dels arbres de la ciutat.  És una pràctiva habitual de molts fumadors? D' una part de fumadors?  Sorpren que per molta gent tirar les cigarretes als arbres sigui una pràctica habitual. Més si tenim en compte que el filtre de les cigarretes conté un elevat percentatge de plastic difícil de reciclar.  Lògicament fa un efecte de deixadesa i de brutícia als carrers força gran.  També és trist veure el passotisme que em tiren, el cost econòmic en neteja que representa a l' ajuntament.  No seria una solució per els fumadors portar una caixeta metàlica i guardar-les allí abans de tirar-les al carrer.  També sorpren el poc cuidado que té molta gent dels espais públics,...

Veure i opinar lo contrari.

  És curiós que la realitat és la mateixa per tots en canvi l' interpretació i anàlisis que les persones en fem dels fets és sovint contrari.  També és curiós que les opinions contràries es mantiguin el llarg del temps, és a dir que no és només quan passa un fet si no al llarg del temps les persones i els col.lectius es mantenen en les mateixes postures.  També és curiós que fets curiosos s' analitzin per blocs idèntics, ho veiem en futbol, en política, en ideològies etc. etc.  Fins i tot hi ha una certa tendència a que els conflictes acabin en dos blocs al 50 per cent.  Per què les minories es van adaptant i flexiblitzan en un bloc del 50 per cent per no ser derrotades. Que les coses passin així si és que passen així pot fer pensar en la teoria que hi ha un cert gust a tenir un enèmic per descarregar les nostres ires i odis més profunds. Per altre necessitem reafirmar la nostra fràgil autoestima pertanyent a algun bloc o col.lectiu.  

Educació i pantalles

  Fa uns dies vaig anar a una conferència a Cabrils de l' efecte de les pantalles tecnològiques en l' educació infantil i juvenil.  El ponent era el psicòleg clínic Francisco Villar Cabezas.  El ponent recomanava que l' ús de mobil i l' ús de tablets o ordenadors no s' havia de començar a utilitzar fins els 16 anys.  De fet explicava que estava demostrat que estudiar i formar-se amb llibres ajudava a millorar els nivells de concentració i comprensió lectora.  Coincidint amb aquests dies a Suècia les autoritat educatives han retirat de les escoles l' ús habitual a les aules d' ordenadors i tablets. I han prohibit l'ús del mobil dins l' horari escolar.  També coincideix en que fa pocs dies sortien les dades de capacitat de comprensió lectora dels alumnes catalans i els resultats eren molt baixos. A Catalunya el govern segueix implementant un model tecnològic a les aules que de moment no ha demostrat millors resultats educatius, no seria millor revisar-...

La cultura de l' escaqueig laboral.

 D' escaqueig n' hi ha de moltes menes. Escaquejar-se de la feina i dels problemes que ens afecten forma part dels comportaments humans més ancestrals. De fet no ho sabem si ancestralment la gent hi ha s' escaquejava de la feina, però tot fa pensar que si. Hi ha un acudit molt famós i popular que va corrent de tant en tat que és la d' un obrer treballant durament a pic i pala mentre altres companys se ' l miren i comenten com ho fa, li donen ordres, el critiquen que no treballa prou bé.  És un exemple gràfic del que és i seria l' escaqueig laboral. Fer veure que fas i poses interès i no fer.  Forma part de la condició humana individual tenir moment d' escaqueig, o ganes de descansar o evadir-se de la feina. El problema rau en quan aquests comportaments es tornen habituals en un treballador i socialment s' aplaudeixen i es defensen les actituts de treballar poc i a més a més es premien. Lògicament el no esforç no es premia directament, però si indirectame...