Ir al contenido principal

Crear problemes per guanyar diners.

Una de les pràctiques més ancestrals de la història humana és la pràctica de crear un problema per després treure' n beneficis. 
Exemples n' hi ha molts. 
Un dels més clars i bàsics d' aquesta pràctica és el que han fet algunes empreses d' informàtica que creen virus informàtics per després treure' n benefici venent-ne l' antivirus i així fer calaix. 
Un altre exemple és el de l' absolecència programada, és a dir fabricar calculant i dissenyant els productes per que s' espatllin al cap d' un temps i així obligar els consumidors a tornar a fer despesa. 
Per tant el sector privat sovint fa practiques egoístiques. 
Però el que no agrada tant sentir a certes persones és que molt sovint polítics i empreses socials també fan pràctiques semblants. Aprofitar problemes per exigir diner públic i realitzar pràctiques de total ineficàcia per la resolució dels problemes o inclús pitjor per que el que realment fan molts estaments públics és potenciar i incrementar els problemes. 
Les empreses socials o els estaments públics no creen el problema social en si, però si que els cronofiquen per tal de així poder tenir feina i ingressos al llarg del temps. 
Exemples n' hi ha molts de despesa social que cronifica problemes, però no els resol. O pitjor encara hi ha molta despesa social que no serveix de res atenent-nos als resultats socials obtinguts. 
S' augmenten les partides de despesa i en el període en qüestió el problema creix. 
Sempre vendren i podran dir que imagina' t el que hagués passat sense nosaltres i sense la nostre actuació i com això és impossible de demostrar el que hagués passat, doncs segueixen amb les mateixes actituts i reclamant diners i recursos. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.