Una de les pràctiques més ancestrals de la història humana és la pràctica de crear un problema per després treure' n beneficis.
Exemples n' hi ha molts.
Un dels més clars i bàsics d' aquesta pràctica és el que han fet algunes empreses d' informàtica que creen virus informàtics per després treure' n benefici venent-ne l' antivirus i així fer calaix.
Un altre exemple és el de l' absolecència programada, és a dir fabricar calculant i dissenyant els productes per que s' espatllin al cap d' un temps i així obligar els consumidors a tornar a fer despesa.
Per tant el sector privat sovint fa practiques egoístiques.
Però el que no agrada tant sentir a certes persones és que molt sovint polítics i empreses socials també fan pràctiques semblants. Aprofitar problemes per exigir diner públic i realitzar pràctiques de total ineficàcia per la resolució dels problemes o inclús pitjor per que el que realment fan molts estaments públics és potenciar i incrementar els problemes.
Les empreses socials o els estaments públics no creen el problema social en si, però si que els cronofiquen per tal de així poder tenir feina i ingressos al llarg del temps.
Exemples n' hi ha molts de despesa social que cronifica problemes, però no els resol. O pitjor encara hi ha molta despesa social que no serveix de res atenent-nos als resultats socials obtinguts.
S' augmenten les partides de despesa i en el període en qüestió el problema creix.
Sempre vendren i podran dir que imagina' t el que hagués passat sense nosaltres i sense la nostre actuació i com això és impossible de demostrar el que hagués passat, doncs segueixen amb les mateixes actituts i reclamant diners i recursos.
Comentarios
Publicar un comentario