D' escaqueig n' hi ha de moltes menes. Escaquejar-se de la feina i dels problemes que ens afecten forma part dels comportaments humans més ancestrals. De fet no ho sabem si ancestralment la gent hi ha s' escaquejava de la feina, però tot fa pensar que si.
Hi ha un acudit molt famós i popular que va corrent de tant en tat que és la d' un obrer treballant durament a pic i pala mentre altres companys se ' l miren i comenten com ho fa, li donen ordres, el critiquen que no treballa prou bé.
És un exemple gràfic del que és i seria l' escaqueig laboral. Fer veure que fas i poses interès i no fer.
Forma part de la condició humana individual tenir moment d' escaqueig, o ganes de descansar o evadir-se de la feina. El problema rau en quan aquests comportaments es tornen habituals en un treballador i socialment s' aplaudeixen i es defensen les actituts de treballar poc i a més a més es premien. Lògicament el no esforç no es premia directament, però si indirectament.
Quan una societat les lleis i bona part de l' opinió públic nega l' existència de l' escaqueig el resultat és que cada dia i haurà més insatisfacció social i que aniran aparèixen un munt de conflictes socials, per que la qualitat dels serveis públics i l' economia privada cada cop serà de menys qualitat.
És un tema complexe i díficil de tractar per què com podem saber si un treballador o un col.lectiu està poc motivat laboralment o té un cert grau d' absentisme o escaqueig?
Comentarios
Publicar un comentario