Ir al contenido principal

L' especialització laboral

 El mercat de treball ha anat evolucionant al llarg dels anys i en general ha tendit cap a l' especialització laboral de les feines. Autònoms i petits empresaris n' han quedat una mica absents ja que els toca fer una mica de tot, però la gran majoria de treballadors treballan de forma especialitzada. 

Aquest fet té moltes avantatges en quan a eficiència laboral, si sempre fas al mateix vas adquirint millor experiència i eficàcia en la feina. Però també té molts desavantatges, que en general no es tenen en compte. 

L' especialització laboral crea monopolis de poder molt gran, i pot ser d' excessiva responsablitat només a uns col.lectius. Que una excessiva responsablitat recaigui sobre uns pocs, i un cert abús de poder d' aquests no genera una situació social positiva. 

Primer és una certa desmotivació laboral o cansanci de fer sempre el mateix i moure' s en els mateixos àmbits. Al final molts treballadors estan cremats de fer sempre el mateix i aguantar els mateixos problemes i situacions estressants. 

Una certa limitació en l' aprenentatge d' habilitats ja que es pot arrivar a un cert estancament de repetir sempre les mateixes tasques. 

Això fa que moltes vegades treballadors especialitzats perdin una prespectiva d' amplitud de les tasques i la realitat. 

Si hi ha canvis en les feines, o canvis per les característiques que un té de seguida aquests treballadors queden bloquejats i limitats a fer altres tasques. 

I llavors ja en situacions extremes es parla de renovació etc. etc. de reciclatge laboral etc... 

Es parla doncs de forma continua, d' actualització laboral, però en canvi a nivell professional la feina diaria segueix sent molt repetitiva i especialitzada. 

Per tant crear entorns laborals variables, fer feines variables jornades partides, interdisciplinar les tasques podria ajudar a millorar el rendiment laboral, amb la qual els usuaris rebrien millor serveis i també milloraria la satisfacció i salaris dels treballadors que podrien gaudir més de les seves tasques si tinguessin més d' una tasca laboral. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.