Ir al contenido principal

L' especialització laboral

 El mercat de treball ha anat evolucionant al llarg dels anys i en general ha tendit cap a l' especialització laboral de les feines. Autònoms i petits empresaris n' han quedat una mica absents ja que els toca fer una mica de tot, però la gran majoria de treballadors treballan de forma especialitzada. 

Aquest fet té moltes avantatges en quan a eficiència laboral, si sempre fas al mateix vas adquirint millor experiència i eficàcia en la feina. Però també té molts desavantatges, que en general no es tenen en compte. 

L' especialització laboral crea monopolis de poder molt gran, i pot ser d' excessiva responsablitat només a uns col.lectius. Que una excessiva responsablitat recaigui sobre uns pocs, i un cert abús de poder d' aquests no genera una situació social positiva. 

Primer és una certa desmotivació laboral o cansanci de fer sempre el mateix i moure' s en els mateixos àmbits. Al final molts treballadors estan cremats de fer sempre el mateix i aguantar els mateixos problemes i situacions estressants. 

Una certa limitació en l' aprenentatge d' habilitats ja que es pot arrivar a un cert estancament de repetir sempre les mateixes tasques. 

Això fa que moltes vegades treballadors especialitzats perdin una prespectiva d' amplitud de les tasques i la realitat. 

Si hi ha canvis en les feines, o canvis per les característiques que un té de seguida aquests treballadors queden bloquejats i limitats a fer altres tasques. 

I llavors ja en situacions extremes es parla de renovació etc. etc. de reciclatge laboral etc... 

Es parla doncs de forma continua, d' actualització laboral, però en canvi a nivell professional la feina diaria segueix sent molt repetitiva i especialitzada. 

Per tant crear entorns laborals variables, fer feines variables jornades partides, interdisciplinar les tasques podria ajudar a millorar el rendiment laboral, amb la qual els usuaris rebrien millor serveis i també milloraria la satisfacció i salaris dels treballadors que podrien gaudir més de les seves tasques si tinguessin més d' una tasca laboral. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...