Ir al contenido principal

Poques ganes de treballar.

 Poques ganes de treballar. Forma part de la condició humana tenir mandra, tenir ganes de descansar i el dret a fer vacances. 

Ara bé, caure en la mandra, la desidia, l' avorriment, buscar el mínim esforç, la desmotivació pot portar a persones a situacions de poc treball i a buscar excuses per no complir amb la feina. Dit en curt i clar treballar poc i malament, els motius són diversos. 

Una falta de motivació el treball pot ser els baixos salaris, o l' enveja cap els empresaris. Per que els empresaris s' han de quedar part del meu treball i esforç? O bé l enveja cap al company de feina aquell no fa res i cobra més.

Un altre aspecte que fomenta la mandra i les poques ganes de treballar són els marcs reguladors. 

En una empresa privada un té la pressió d' ascendir o de que el facin fora. 

De totes maneres també dins l' empresa privada hi ha moltes formes d' escaquejar-se de la feina, baixes injustificades. I aprofitar per allargar períodes d' atur, mentre tingui atur no busco feina. 

En el marc públic per exemple el nivell de pressió laboral moltes vegades que no sempre és molt baix. 

Si no treballo doncs no treballo, si treballo malament doncs ja s' espavilaran. 

Dins el sector públic quan preguntes a treballadors que hi són dins, d' entrada ells mai treuen el tema o molt poques vegades, sembla que sigui un tema tabú. Alguns et diuen que si que es treballa, altres et  diuen que és cert que hi ha gent que treballa molt poc, i d' altres et diuen directament que es treballa molt poc i més comparat amb el sector privat. 

De fet són molts els treballadors del sector privat que voldrien treballar al sector públic. 

També hi ha l' experiència d' usuaris que tenim tots de l' administració pública i un detecta massa sovint dinàmiques de poca implicació professional i una certa apatia, la qual no vol dir que sigui responsable dels treballadors si no d' un entorn i un marc legal creat, on no es potència ni amb salaris ni amb reconeixement l' implicació i la innovació. 

A l' administració pública qui vol millorar les coses es busca problemes. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...