Ir al contenido principal

Poques ganes de treballar.

 Poques ganes de treballar. Forma part de la condició humana tenir mandra, tenir ganes de descansar i el dret a fer vacances. 

Ara bé, caure en la mandra, la desidia, l' avorriment, buscar el mínim esforç, la desmotivació pot portar a persones a situacions de poc treball i a buscar excuses per no complir amb la feina. Dit en curt i clar treballar poc i malament, els motius són diversos. 

Una falta de motivació el treball pot ser els baixos salaris, o l' enveja cap els empresaris. Per que els empresaris s' han de quedar part del meu treball i esforç? O bé l enveja cap al company de feina aquell no fa res i cobra més.

Un altre aspecte que fomenta la mandra i les poques ganes de treballar són els marcs reguladors. 

En una empresa privada un té la pressió d' ascendir o de que el facin fora. 

De totes maneres també dins l' empresa privada hi ha moltes formes d' escaquejar-se de la feina, baixes injustificades. I aprofitar per allargar períodes d' atur, mentre tingui atur no busco feina. 

En el marc públic per exemple el nivell de pressió laboral moltes vegades que no sempre és molt baix. 

Si no treballo doncs no treballo, si treballo malament doncs ja s' espavilaran. 

Dins el sector públic quan preguntes a treballadors que hi són dins, d' entrada ells mai treuen el tema o molt poques vegades, sembla que sigui un tema tabú. Alguns et diuen que si que es treballa, altres et  diuen que és cert que hi ha gent que treballa molt poc, i d' altres et diuen directament que es treballa molt poc i més comparat amb el sector privat. 

De fet són molts els treballadors del sector privat que voldrien treballar al sector públic. 

També hi ha l' experiència d' usuaris que tenim tots de l' administració pública i un detecta massa sovint dinàmiques de poca implicació professional i una certa apatia, la qual no vol dir que sigui responsable dels treballadors si no d' un entorn i un marc legal creat, on no es potència ni amb salaris ni amb reconeixement l' implicació i la innovació. 

A l' administració pública qui vol millorar les coses es busca problemes. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.