Ir al contenido principal

Poques ganes de treballar.

 Poques ganes de treballar. Forma part de la condició humana tenir mandra, tenir ganes de descansar i el dret a fer vacances. 

Ara bé, caure en la mandra, la desidia, l' avorriment, buscar el mínim esforç, la desmotivació pot portar a persones a situacions de poc treball i a buscar excuses per no complir amb la feina. Dit en curt i clar treballar poc i malament, els motius són diversos. 

Una falta de motivació el treball pot ser els baixos salaris, o l' enveja cap els empresaris. Per que els empresaris s' han de quedar part del meu treball i esforç? O bé l enveja cap al company de feina aquell no fa res i cobra més.

Un altre aspecte que fomenta la mandra i les poques ganes de treballar són els marcs reguladors. 

En una empresa privada un té la pressió d' ascendir o de que el facin fora. 

De totes maneres també dins l' empresa privada hi ha moltes formes d' escaquejar-se de la feina, baixes injustificades. I aprofitar per allargar períodes d' atur, mentre tingui atur no busco feina. 

En el marc públic per exemple el nivell de pressió laboral moltes vegades que no sempre és molt baix. 

Si no treballo doncs no treballo, si treballo malament doncs ja s' espavilaran. 

Dins el sector públic quan preguntes a treballadors que hi són dins, d' entrada ells mai treuen el tema o molt poques vegades, sembla que sigui un tema tabú. Alguns et diuen que si que es treballa, altres et  diuen que és cert que hi ha gent que treballa molt poc, i d' altres et diuen directament que es treballa molt poc i més comparat amb el sector privat. 

De fet són molts els treballadors del sector privat que voldrien treballar al sector públic. 

També hi ha l' experiència d' usuaris que tenim tots de l' administració pública i un detecta massa sovint dinàmiques de poca implicació professional i una certa apatia, la qual no vol dir que sigui responsable dels treballadors si no d' un entorn i un marc legal creat, on no es potència ni amb salaris ni amb reconeixement l' implicació i la innovació. 

A l' administració pública qui vol millorar les coses es busca problemes. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.