Superavit.

La cancel.lació de twitter per part de molts periodistes i mitjans de comunicació just en el mateix moment no deixa de ser curiosa pel moment, per la coincidència i per una clara voluntat d' expressió pública.  Els periodistes just s' adonen que twitter es nefas després de la victòria de trump, rabieta? Doncs ho sembla. Honor ferit per que twitter ha guanyat el que deien que havien de fer els el.lectors en els seus mitjans. No voler col.laborar i reforçar a qui els pren el mercat informatiu. Altre cop podem veure ho com rabieta o egoisme per no afavorir la competència, d' això se' n diu egoisme, no valors morals.  Un altre aspecte és la coincidència en el temps de tots al mateix temps, quan ho fa un ho fan els altres no deixa de demostrar un signe de poca personalitat i poca valentia, jo faig el que fan els demés no fos cas que em quedi sol.  I el tercer aspecte és el de voler que tothom ho sapiga, fer mèrits davan la societat que nosaltres els que marxem de twitter som...

Vivim en un pais on sembla o em sembla que hi ha una part de la població que viu en la cultura de voler no fer res, o un no fer res pels altres. A més a més sembla que vulguin extendre a uns el  no fer res i als altres explotar-los al màxim.  Per una banda sembla que justifiquin i defensin el no fer res. Per exemple hi ha gent que sembla que vulgui que es fomentin les baixes, les jubilacions anticipates, el jubilar-se quan abans millor. Sembla que fomentin el treball de baixa intensitat i qualitat. Reduir la jornada laboral a sota mínims d' hores i de dies. Etc. etc.  Dins el funcionariat sembla que els partits d' esquerra i els d' extrema esquerra més fomentin el treballa de baixa intensitat i qualitat dincs la funció pública i a més sembla que ho vulguin extendre a les empreses privades. Molts sindicats sembla que estiguin a la mateixa linia.  Hi ha una cultura i una voluntat de jubilar-se quan abans millor, de fer quantes menys hores laborals millor, més vacances ...

  L' altre dia sortia d' una cafeteria i un amic parlant dels treballadors de la cafeteria va dir: total pels quatre duros que cobren, imagino que referint-se que cobre poc i que la culpa és dels empresaris. La pregunta que em faig és la culpa és dels empresaris? La lectura simple i sinzella és dir si els empresaris paguen més salaris el problema queda facilment resolt i llavors perquè no ho fan per que són dolents i miserables i avariciosos? O hi ha altres causes per què els salaris es mantinguin tan baixos i ajustats?  Cal dir que en parlar de salaris hi ha molts tipus d' empreses i entitats diferents.  El cost que paguen les empreses o entitats per la cotització dels treballadors és aproximadament del 40 per cent del valor del seu salari.  Molts pensaran que això és una despesa que ha de pagar l ' empresari en benefici i protecció del treballador i que per tant espavilin els empresaris i si cal fins i tot que es fotin i si cal fins i tot que s'endeutin i s' e...

 Els diners són papers o algo fàcilment convertible en diners com són els dipòsits bancaris que tenen un valor numèric.  Com deiem són uns papers amb unes característiques especials tant d' impressió com de paper per fer-los difícils de reproduir i imitar.  Contenen un valor numèric i altres codis d' identificació.  El valor que tenen és allò en que la gent està disposada a vendre productes i serveis.  Per tant els diners en si no tenen cap valor, tenen en relació al que la gent esta disposida a oferir per aquells diners.  I la gent accepta els diners per que creu que podrà aconseguir altres bens o serveis amb aquells diners.  Per tant els diners són simplement un mitja d' intercanvi i de valor en tant en quan la gent els accepti.  I els intercanvis d' aquests diners es donen en el que anomenem diferents mercats, el mercat de vivenda el mercat del treball, etc... El problema apareix quan en aquests intercanvis hi ha gent que no pot accedir a certs...

 La sanitat i educació públiques són un pilar fonamental de qualsevol societat que vulgui ser solidària i justa, per què actuen en dos pilars básics de la formació i el benestar de la persona.  Ara bé com a pilars és també possible que se'ls usi i es manipuli molt alrededor d' aquests dos serveis bàsics.  Per una banda molta gent parla i actua com per l' usuari final són gratuites com si aquestes serveis no tinguessin un cost econòmic.  Per tant una bona part de la societat no parla del cost social i econòmic que tenen aquests i no parlen d'on i qui paga aquests serveis.  Fins i tot hi ha una corrent de pensament que volen sempre més i més recursos i diners per aquests sectors.  És a dir socialment ens centrem en que necessita més recursos la sanitat i l' educació i en canvi por es parla de millorar la gestió d'aquests recursos, això per molta gent és secundari.  Per molta gent d' ideològia social és secundari el tema del cost i és secundari el tema de...

Sóc usuari del Bicing de l' Eixample. L'experiència d' anar amb bicicleta pel centre de Barcelona pels carrils bici és complexa sobretot a hores punta.  Fixant-me en el que passa quan circules pel carril bici d' una forma prudent i respectant els semàfors, t' adones que una majòria de ciclistes es salten tot tipus de senyals en especial els semàfors en vermell. Avegades hi ha un espai gran sense cotxes i és molt temptador i poc perillós creuar en vermell, però avegades creuen molt just al costat dels cotxes i dels peatons.  També és cert que un percentatge circulen a velocitats prudents i circulen amb precaució tot i saltar-se alguns senyals. Cal dir que les bicicletes i patinets no generen el mateix perill pel peató que els cotxes, motos o autobusos.  Per altre banda dels ciclites o patinets que si s' aturen al semàfor molts arrenquen just en el canvi de color un altre vegada quasi fregant-se amb els peatons o cotxes.  I quan et quedes parat al semàfor tens por...

  La sanitat pública és eix de continues queixes per la seva manca de recursos i per lentitut en la seva atenció.  La complexitat i la magnitut de casos i situacions diferents fa de molt difícil anàlisis i millora d' aquest sector.  Per una banda és un dels pilar de benestar d' una societat desenvolupada i social, per altre banda genera uns costos econòmics i per tant també socials elevadíssims.  Però el conflicte està servit per un cantó els usuaris que volen més i més sanitat pública però que després es queixen si els pugen els impostos per pagar-la o bé la gent vol més sanitat però que hi paguin els altres ells no. I per un altre banda tenim els sanitaris i les empreses sanitaries que sempre volen més i més recursos i treballar menys hores millor.  Per altre banda tenim la gent que fa un ús abusiu i intensiu de la necessitat que moltes vegades amaguen més aviat problemes personals i de soledat.  Per altre banda tenim una medicina freda i robotitzada que ...