Ir al contenido principal

Els narcicistes.

 En el dia quotidià intercanvi de convivència amb la gent personalment tinc la sensació de que vivim en una societat plena de trets narsicístics i plena de gent narcisista. 

Evidentment no he fet cap estudi de camp científicament oficial, ni amb documentació. Ni vaig apuntant el percentatge de gent que conec que crec que és narcisista.

D' entrada científicament, biològicament no crec que es pugui demostrar, en canvi  jo diria que és un tret caractereòlogic real. 

Existeix el narcicisme i els narcicistes? Si jo crec que si. 

Tenir un alt concepte sobre si mateix no crec que vulgui dir estimar-se, és més pot ser respon a la falta d' autoestima personal que la gent adoptem actituts narcicistes i haguem de dir-nos que som supers i som els millors per tal de no sentir una buidor interna inmensa. 

Els narcicistes tenen la característica que s' ofenen per una gran varietat de coses quan s' insinua que en determinada matèria no són experts, o no són els millors. 

El curiós i fins i tot divertit és que han de ser els millors fins i tot quan es competeix per coses en teoria dolentes, ells també han de ser els que més. 

Personalment penso que tots o gairebé tots hem tingut moments i comportaments narcicistes, el problema diria és que pot ser ho veiem com una pràctica o atribut terrible. Pot ser haríem de mirar el comportament narcicista més que com una culpavilitat com una necessitat de ser acceptats pels altres, però també de ser acceptats per nosaltres mateixos que provablement no ens acceptem massa i ens tolerem massa i ens tenim en alfons per una mica desastres.  


Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.