Ir al contenido principal

Els narcicistes.

 En el dia quotidià intercanvi de convivència amb la gent personalment tinc la sensació de que vivim en una societat plena de trets narsicístics i plena de gent narcisista. 

Evidentment no he fet cap estudi de camp científicament oficial, ni amb documentació. Ni vaig apuntant el percentatge de gent que conec que crec que és narcisista.

D' entrada científicament, biològicament no crec que es pugui demostrar, en canvi  jo diria que és un tret caractereòlogic real. 

Existeix el narcicisme i els narcicistes? Si jo crec que si. 

Tenir un alt concepte sobre si mateix no crec que vulgui dir estimar-se, és més pot ser respon a la falta d' autoestima personal que la gent adoptem actituts narcicistes i haguem de dir-nos que som supers i som els millors per tal de no sentir una buidor interna inmensa. 

Els narcicistes tenen la característica que s' ofenen per una gran varietat de coses quan s' insinua que en determinada matèria no són experts, o no són els millors. 

El curiós i fins i tot divertit és que han de ser els millors fins i tot quan es competeix per coses en teoria dolentes, ells també han de ser els que més. 

Personalment penso que tots o gairebé tots hem tingut moments i comportaments narcicistes, el problema diria és que pot ser ho veiem com una pràctica o atribut terrible. Pot ser haríem de mirar el comportament narcicista més que com una culpavilitat com una necessitat de ser acceptats pels altres, però també de ser acceptats per nosaltres mateixos que provablement no ens acceptem massa i ens tolerem massa i ens tenim en alfons per una mica desastres.  


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.