Ir al contenido principal

Qualitat democràtica.

  Estem en democràcia, si, podem votar cada 4 anys, a cada vegada que convocen unes eleccions, és la única desició que tenim els ciutadants. 

Tu esculls un partit, i a partir d' aqui ells tenen el dret de fer el que els dona la gana durant 4 anys. 

No es poden fer ni referendums, ni consultes dels diferents temes, ni decidir tantes i tantes coses que passen a decidir els nostres representants. 

Clar és un sistema democràtic que avegades sembla una mica una dictadura, un cop has votat tens uns petits dictadors que duren quatre anys. 

Els partits tradicionals copen, ocupen i tenen grans xifres de diners i de publicitat que els permet que sigui molt dificil substituir-los. 

Es diu és una democràcia tothom pot participar, però al final sense una gran estructura de partit és practicament impossible arrivar al resta de la població i competir amb els partits establerts. 

Els partits establerts a més a més funcionen com a organitzacions opaques, sense criteris clars d' ascens. 

També avegades usen sistemes de primaries per elegir candidats però clarament torna a haver una desigualtat per que els líders tenen molts més mitjans per mantenir-se al poder. 

Que podem concloure que la democràcia és el sistema menys pitjor que hi ha. 

Jo diria que pot ser ens hauríem de centrar en la qualitat d' aquesta democràcia, i no quedar-nos amb la panxa contenta de dir que com que som una democràcia en l' estructura més fonamental és a dir que hi ha eleccions cada 4 anys, però la pràctica dels partits i de la gent i de la societat en general no és democràtica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.