Ir al contenido principal

Qualitat democràtica.

  Estem en democràcia, si, podem votar cada 4 anys, a cada vegada que convocen unes eleccions, és la única desició que tenim els ciutadants. 

Tu esculls un partit, i a partir d' aqui ells tenen el dret de fer el que els dona la gana durant 4 anys. 

No es poden fer ni referendums, ni consultes dels diferents temes, ni decidir tantes i tantes coses que passen a decidir els nostres representants. 

Clar és un sistema democràtic que avegades sembla una mica una dictadura, un cop has votat tens uns petits dictadors que duren quatre anys. 

Els partits tradicionals copen, ocupen i tenen grans xifres de diners i de publicitat que els permet que sigui molt dificil substituir-los. 

Es diu és una democràcia tothom pot participar, però al final sense una gran estructura de partit és practicament impossible arrivar al resta de la població i competir amb els partits establerts. 

Els partits establerts a més a més funcionen com a organitzacions opaques, sense criteris clars d' ascens. 

També avegades usen sistemes de primaries per elegir candidats però clarament torna a haver una desigualtat per que els líders tenen molts més mitjans per mantenir-se al poder. 

Que podem concloure que la democràcia és el sistema menys pitjor que hi ha. 

Jo diria que pot ser ens hauríem de centrar en la qualitat d' aquesta democràcia, i no quedar-nos amb la panxa contenta de dir que com que som una democràcia en l' estructura més fonamental és a dir que hi ha eleccions cada 4 anys, però la pràctica dels partits i de la gent i de la societat en general no és democràtica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...