Ir al contenido principal

Qualitat democràtica.

  Estem en democràcia, si, podem votar cada 4 anys, a cada vegada que convocen unes eleccions, és la única desició que tenim els ciutadants. 

Tu esculls un partit, i a partir d' aqui ells tenen el dret de fer el que els dona la gana durant 4 anys. 

No es poden fer ni referendums, ni consultes dels diferents temes, ni decidir tantes i tantes coses que passen a decidir els nostres representants. 

Clar és un sistema democràtic que avegades sembla una mica una dictadura, un cop has votat tens uns petits dictadors que duren quatre anys. 

Els partits tradicionals copen, ocupen i tenen grans xifres de diners i de publicitat que els permet que sigui molt dificil substituir-los. 

Es diu és una democràcia tothom pot participar, però al final sense una gran estructura de partit és practicament impossible arrivar al resta de la població i competir amb els partits establerts. 

Els partits establerts a més a més funcionen com a organitzacions opaques, sense criteris clars d' ascens. 

També avegades usen sistemes de primaries per elegir candidats però clarament torna a haver una desigualtat per que els líders tenen molts més mitjans per mantenir-se al poder. 

Que podem concloure que la democràcia és el sistema menys pitjor que hi ha. 

Jo diria que pot ser ens hauríem de centrar en la qualitat d' aquesta democràcia, i no quedar-nos amb la panxa contenta de dir que com que som una democràcia en l' estructura més fonamental és a dir que hi ha eleccions cada 4 anys, però la pràctica dels partits i de la gent i de la societat en general no és democràtica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.