Ir al contenido principal

El número de políticos y sus salarios.

 El número de políticos en cada pais relacionado al número de habitantes es diferente en cada país. Las circunstancias económicas y estructurales de cada país lógicamente son diferentes. 

Pero muy provablemente es una tendencia humana de la clase política a aumentar siempre su número de representantes por encima de las necesidades para poder tener más posiblidades de tener trabajo o de colocar a sus amigos y allegados. 

La duplicidad de funciones y triplicidad de funciones, entre el parlamento europeo, los parlamentos nacionales y los parlamentos regionales. 

Luego está otra variable que pienso que es incontestable, si acumulamos tantos años de socialdemocracias modernas haciendo leyes y gestionando los paises, son necesarias y eficaces tantas leyes? 

Es cierto que uno puede decir que la sociedades abiertas son cada dia más complejas y por tanto necesitan más presencia de políticos que gestionen las nuevas complejidades. Podría ser un argumento contrario en línia del argumentario general. 

Otro aspecto son las condiciones salariales y de ventajas directas e indirectas que supone participar en la política y participar de los contactos y esposición pública. 

La política da unas condiciones laborales que para mucha gente serían buenísimas, de echo muchos políticos gracias a la política salen de la precariedad económica en la que han estado o estarían si no fuera por su paso en la política. 

Otro aspecto que me parece escandaloso son las condiciones laborales de pensiones y demás subisidios que tiene la clase política en muchos cargos que en general apenas ni sabemos. 

Por que por haber participado en cargos políticos tienes derecho a pensiones perpetuas y privilegios perpetuos una vez terminada tu actividad política, a santo de que estos privilegios? Eso no es robar de alguna forma? Para mi si es robar y un claro abuso de poder de poner salarios y condiciones muy favorables una vez acabada la etapa pública. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.