Ir al contenido principal

Impuestos que crean pobreza.

 El sistema impositivo actual, aplicado a tantos millones de personas tiene paradójicamente resultados complejos y complicados. 

Si miramos a lo largo de la historia, en la época feudal los impuestos siempre han tenido una aplicación y resultados complejos. 

Aquellos que hablan de los impuestos con una simplicidad increible y una bondad increible y veneración de los sistemas actuales, me pregunto si su motivación real y su interés real es tan bueno y  noble como dicen. 

Las funciones de los impuestos es recaudar recursos para mejorar el bienestar general y para mejorar el bienestar de los que están peor. 

La paradoja actual a mi modo de ver, y se que mucha gente no lo percibe así es que los altos niveles de imposición a los trabajadores y pequeños empresarios o autónomos es una fuenta de continua explotación y creación de pobreza. 

Las causas de esa realidad son múltiples y habría que analizarlas detalladamente. 

Lo que no veo lógico es que la gente no pueda ganarse el pan de hoy y si lo hace tenga que tributar aproximadamente el 50 por ciento de lo que gana. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.