Ir al contenido principal

Los altos funcionarios.

 Los altos funcionarios, los altos cargos públicos. Es un colectivo variado y se pueden incluir muchos funcionarios o no depende del listón que cada uno entienda. 3000 euros al mes 4000 al mes. 

Se supone que los altos funcionarios tienen una alta formación académica, y se supone que en general han pasado exigentes sistemas de opisición o méritos. 

Tenemos en la universidad adquirir una cátedra, o en el poder judicial, o bien de notario, registradores de la propiedad etc. 

Parecen titulos de interés privado que público. Parecen más bienes privados que bienes públicos. 

Este tipo de funcionarios público parece que viven en unos niveles de opacidad laboral y funcionarial muy grandes. 

Parece que sus condiciones de privilegios salarial y de poder son elevadísimos. 

Si su bocación es el interés público yo no le veo interés público en la asunción de estos cargos. El objetivo es tener poder, un muy buen salario, mucha seguridad y derechos laborales y muy pocas exigencias profesionales. 

Dicen que su trabajo es de mucha complejidad y de mucha responsablidad. Responsablidad ? Será responsablidad moral por que a nivel real diganme que responsablidad tiene un juez o un tribunal, o un catedrádico que le pase algo malo si cumple con el poder. 

A quien defienden estos colectivos? Al estado? A los ciudadanos? A los privilegios de una parte del estado? 

Personalmente pienso que des de la opacidad, el privilegio, y la invulnerabilidad de los altos funcionarios dificilmente se puede ejercer de forma honesta y de servicio público la función pública. 

Y mi modo de ver lo más peligroso es crear un aura de santidad y de suma eficacia, eficiencia y bien común que quieren imponernos des de las élites. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.