Ir al contenido principal

La cultura del escaqueo. Aportar lo mínimo, recibir lo máximo.

Vívimos en una sociedad dónde parece que mucha gente lo que quiera sea trabajar lo mínimo y tener de todo lo más. 

El ejemplo más flagrante son las administraciones públicas dónde empezando por los políticos, pasando por los directivos y acabando con los empleados parece que el objetivo de  muchos es trabajar y aportar lo mínimo. 

Jornadas laborales lo más reducidas posibles, infinidades de excenciones para poder justificar no ir a trabajar. 

Jubilaciones cuánto antes mejor, en las mejores condiciones económicas y  con los máximos servicios sociales. 

Vemos como los servicios hay muy pocas ganas de trabajar y aportar. Al final tenemos servicios llenos de burocracia pero socialmente muy poco eficaces. Por que la filosofía que hay detrás de la mayoría de entes públicos es cobrar el máximo y aportar lo mínimo. 

Vemos el calendario laboral de las escuelas públicas que parece que busquen trabajar lo mínimo, si pudieran cada año reducirían un poco más el calendario escolar, aunque eso perjudique a los alumnos. 

Los servicios de bibliotecas y muchos servicios públicos, centros cívicos hacen horarios lo más reducidos posibles que no permiten que la gente cuando tiene tiempo pueda aprovecharlos. 

Y el sector público esta lleno de normativas laborales para que los funcionarios puedan aportar lo mínimo posible laboralmente. 

Además la gente quiere hacer huelgas y bajas y siempre pidiendo trabajar menos y cobrar más, todo enmascarado de fines sociales. 

Y en el sector privado en otras dinámicas pasan cosas parecidas. La gente quiere jubilarse cuánte antes y cobrar lo máximo posible y tener las máximas prestaciones sociales, eso si pagando el resto de la sociedad. 


  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.