Ir al contenido principal

La corrupción de la derecha.

 Opinar es gratis y decir lo que a uno le de la gana es bien fácil. Otra cosa es querer analizar de forma muy general la tendencia y la historia de gran parte de los políticos de derechas.

Hablando del caso español que es el que conozco más, influenciado por mi regionalismo catalán que es la particularidad que conozco más. 

Vemos muy hablando en general que los políticos de derechas actuan y han actuado con una clara tendencia a la corrupción. 

Corrupción activa o pasiva, directa o indirecta. Ya bien los políticos de derechas son corruptos directamente, ya bien los políticos de derechas dejan actuar a su entorno de amigos o familiares plenos poderes de corrupción o tráfico de influencias. 

En cataluña tenemos el claro ejemplo de convergencia, con Pujol a la cabeza, y en España tenemos el claro ejemplo de Aznar, Rajoy y muchos de los políticos del Pp. 

Curioso que los políticos de derechas sean muy amigos de los grandes propietarios y de las grandes empresas. 

Curioso que los políticos de derechas sean amigos del emprendiemento y pocos de ellos han emprendido y dirijido empresas. 

Son amigos del liberalismo de la empresa, pero muchos de ellos buscan el cargo público y el alto funcionariado como modo de vida. 

Otro claro ejemplo son Aznar, Rajoy, Soraya, Almeida todos ellos altos funcionarios. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.