Ir al contenido principal

El liderazgo político.

De la política nunca nos podemos escapar, hay mucha gente que no le interesa nada la política a otros les apasiona es casi un hobbye. 

 La realidad es que la política y los políticos nos afectan a todos por que lideran la vida social y económica del pais. 

Siguen existiendo anarquistas puros, pero creo que la mayoría de gente estará de acuerdo en que los políticos son necesarios por que es necesario un liderazgo social y una coordinación colectiva de lo que se hace, como se hace y lo que se deja de hacer. 

Si tiene que existir un liderazgo social, y unos políticos, que forma tenemos de gestionar y de mejorar esta realidad. 

La primera base para mejorar la política es entenderla mejor. 

Y para entenderla mejor creo que hay que entender mejor el ser humano y sus comportamientos. 

Y además entender lo que humanamente ofrece la política a las personas, lo que ofrece el poder político a las personas. 

Otro aspecto es mirar la historia y comprovar que tipo de líderes han frecuentado el poder, y psicópatas no han faltado. 

Por tanto la política atrae a gente con ambiciones personales muy altas. Atrae a gente con unos niveles de autovaloración muy elevados. 

Continuamente vemos en los políticos a gente con un ego muy grande, con muy poco interés por el bien común y con muy pocas cualidades de liderazgo y al final de saber gestionar de la mejor manera la realidad social que les toca gestionar. 

El resultado continuado es que las sociedades viven en niveles muy altos de conflictidad y frustración por que la clase política no resuelve problemas, es más los crea, los aumenta y los perpetua. 

A mi modo de ver a un político lo primero que tendría que exigirle es que no genere problemas. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.