Ir al contenido principal

L' abús dels sindicats públics.

 Els sindicats públics continuament están amenaçant als polítics amb vagues i queixes si no s' accepten les mesures i les actuacions que ells demanen. 

És lícit i étic usar el perjudici d' uns tercers en aquest cas dels usuaris del sector públic. 

Tenen més força els sindicats públics que els governs elegits democràticament. 

Si no estem sota el xantatge constant del sindicats públics i les vagues públiques i la mala qualitat del treball públic on estem? 

Si aixó no és una dictadura ja em diran que és? Si això no és un xantatge i una extorsió dels sindicats públics ja em diran que és? 

Aquells treballadors que en millor condicions laborals i protecció legal tenen, aquells que més privilegis tenen, aquells que moltes vegades rendeixen de forma més precària continuament extorsionen al resta de la societat que volen més, amb la cobertura legal de l' estat de dret. 



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 
Publicar un comentario
Leer más

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...
Publicar un comentario
Leer más

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 
Publicar un comentario
Leer más