Ir al contenido principal

Huelgas de maestros en cataluña.

 Los sindicatos de maestros de la escuela pública catala vuelven a convocar huelgas. Los motivos? 

Quieren más recursos, están en contra de los cambios de los cambios del calendario, y no quieren los cambios del govern en materia educativa. 

Quieren más recursos se quejan que significa eso? Más profesores? Más salarios? Más recursos significa más dinero? En una sociedad asfiaxada de pagar impuestos los sindicatos de maestros piden más recursos. 

Luego están en contra del nuevo calendario del govern que les haría aumentar el calendario escolar y empezar 6 dias antes las clases. Por que según el sindicato de maestros necesitan esos dias los maestros para preparar el curso. Que quieren cuanto tener menos a los niños en las aulas mejor? 

Preparar el que? El mismo curso que dan cada año? Se ve que eso es tan super complicado. 

Mejoraría la estabilidad intelectual y el proceso de aprendizaje de los niños empezar antes después de que los niños tengan 3 meses de desconexión educativa? Pues evidentemente sería una mejora social y educativa. 

Pero los sindicatos de maestros se dedican a cortar a las calles y hacer huelgas perjudicando la dinámica de las clases actuales, a las familias y a la movilidad urbana. A pesar de que venimos de la epoca covid donde los alumnos han sido ya muy perjudicados en sus habitos y dinamicas a ellos les da igual. Al mínimo brote de Covid en la sociedad que poco a o nada afectaba a los niños ya querían cerrar las escuelas a eso si se daban mucha prisa, casualmente otra medida para escaquearse de ir a los colegios y poderse quedar en casa. 

Tenemos un modelo educativo caduco, con una educación de competencia caduco, una educación dónde no se enseña a los niños a vivir. 

Tenemos un modelo educativo dónde los problemas de salud mental de la infancia están a unos niveles muy preocupantes. Y los sindicatos de maestros lo único que parece importarles es trabajar menos y que nadie les controle. 

Los sindicatos educativos hacen que quieren cambios para boicotear cualquier mejora educativa. 

De las escuelas públicas catalanas salen niños maleducados, egoistas, depresivos. Pero no pasa nada maestros el gran problema para manifestarse es empezar 5 dias antes las clases. 

Personalmente uno empieza a pensar que esos sindicatos que tanto de izquierdas se consideran y tan sociales se autodenominan son los más de derechas y antisocial que hay. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.