Ir al contenido principal

La provocación para hacer el mal.

 Hay gente que parece que esté provocando continuamente para que otros hagan el mal. 

O dicho de otro sabiendo que cierto comportamientos o comentarios pueden provocar que otros hagan calamidades, los primeros siguen provocando a los segundos. 

Vemos por ejemplo como muchos periodistas, y mucha prensa actua de forma talibán criminalizando e insultando de forma gratuita a ciertos colectivos, con el peligro de que minorías de estos colectivos adopten métodos delictivos. 

Se provoca al que se considera enemigo, se le insulta, se le humilla, se le provoca para generar conflicto, incluso hasta el límite de que genere víctimas humanas. 

Si a uno le viene a su casa un loco armado, no empezará a insultarlo y a provocarlo verdad? Pues por que aquellos que dicen que están a favor de la paz muchas veces se dedican a provocar a gente violenta generando de esa forma más provabilidades de que actúen violentamente? Será que esos que alardean de bondad en realidad llevan mucho odio y muchas ganas de sadismo?


Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.