Les polítiques enomenades d' esquerre en termes laborals i socials poden ser molts justes però al mateix temps generen efectes contraris. Si per exemple s' augmenten les indemnitzacions per despido, lo qual pot ser una mesura social molt necessària pero al mateix temps frenaràs contractació i faràs que l' empresari pagui salaris més baixos en previsió del que pugui passar.
Per tant les mesures a efectes laborals tenen coses positives però també generen l' efecte contrari, algo que molts polítics d' esquerre no diuen ni volen acceptar.
Si els salaris no poden abaixar quan l' empresa va malament algo que socialment es òptim, però al mateix temps els empresaris en previsió quan les coses vagin bé tampoco pujaran massa els salaris, per que si després tenen una crisis no els podran abaixar.
Per tant al meu entendre les millors polítiques d' ocupació i salaris passen per incentivar que els salaris tinguin una base fixa i una base flexible ben definida en funció dels beneficis o la facturació de l' empresa. Un 20 per cent dels beneficis empresarials haurien de repartir-se entre els empleats de base, és a dir els de més baix rang, per tan obligar a les empreses a pagar majors salaris quan tenen beneficis i que al mateix temps no els hagin de pagar quan no els tenen dones confiança a l' empresari per contractar i afavoreixes que el treballador s' impliqui més amb l' empresa.
Comentarios
Publicar un comentario