Societat de drets.

 Vivim en la societat dels drets, tot són reivindicacions de drets. Els drets d' un són l' obligació d' uns altres. 

Per fer - se complir un dret es necessita a algú que el garantitzi, que treballi i que el realitzi. 

Però aquesta segona part de les conseqüències dels drets per molts no existeixen, ni es comenten. 

Si un té un dret a l' educació o la salut voldrà qui haurà una altre part de la societat que li recaurà la càrrega de garantir aquest dret. 

Sorpren que molts dels que defensen aquests drets com mai assumeixen cap càrrega, no tenen cap problema en anar prometen drets a la societat per que ells no formen part de l' obligació. 

Suposem polítics d' esquerre que diuen augmentem el drets de paternitat dels pares a les empreses. Està molt bé reivindicar aquest dret però qui ho ha de pagar? L' empresa? Un mateix? L' estat tota la societat. 

La societat de drets està convertint a molta gent en un egoïsme atroç dissimulat amb una ideologia dels drets i del bé comú, però en realitat el que hi ha darrera és una actitut sumament egoïsta, i diria que fins i tot envejosa i destructiva cap al col.lectiu. Jo tinc molts drets i si els demés és fastiguegen millor, i a sobre faig discursos de lo bo que soc, l' interès social que tinc, però els meus interessos que no els toqui ningú.