Ir al contenido principal

Políticos y charlatanes.

 Los políticos tienen mucha verborrea, saben hablar muy bien y argumentar siempre a su favor. 

Pero detrás de tantos discursos, detrás de tantas reuniones que eficacia tienen? Cuántos órganos internos tienen? Cuánta burocrácia tienen? 

Si miramos la realidad concreta que eficacia tienen ? A mi modo de ver y generalizando mucho salvo onrosas excepciones la eficacia política en la resolución de problemas realmente importantes es muy baja. 

Los políticos venden muy bien a sus partidos, ellos son siempre todo lo mejor y sus adversarios son siempre lo peor.  La confrontación y que sus rivales son muy malos les va muy bien para vender su producto étereo. 

Tener adversarios  y conflicto también es ideal para poder justificarse como partido salvador. Un enemigo une mucho y da mucha fuerza a los proyectos vacios. 

Crear conflicto atacar, para que te atacaquen y asi haya justificación para hacerse el víctima y poder volver a atacar, y además el lio generar lio.

Hacerse la víctima no significa que uno no sea víctima, el tema es cuando uno abusa de su condición de víctima o sea aprovecha para hacer daño y difamar al contrincante. 

 Es dedican tot el temps a atacar l' altre a tirar merda al partit oponent, d' aquesta forma repetint una i una altre vegada el mateix discurs eviten parlar dels problemes reals, i eviten parlar del problema que creen ells amb la superinflaciço política que vivim. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.