Superavit.

 La españa de la rabia el rencor y el odio.  Sorprende en españa que cuando escuchas la mayoría de discursos de la derecha y también muchos de la izquierda hablar de los nacionalistas, con tantos argumentos de lo mala gente que son.  Para el españolismo, los independentistas y regionalistas, son golpistas, criminales, terroristas, racistas, supremacistas, mentirosos, chantagistas y una largo etc. etc. etc. de adjetivos calificativos negativos o muy negativos.  Lo sorprendente es que los consideren el eje del mal y que detrás de sus palabras y expresiones se denote una rabia y un odio que sale por todos los poros.  Por que imponen ser españoles a los que no lo quieren ser y luego se indignan y sacan su rabia por tener que convivir con ellos. No quieren convivir con los independentistas por que son poco más que malvados egoistas y destructores de su españa, pero por otro lado no los dejan marchar ni les dan almenos un pequeño pedazo de tierra.  Sorprende el o...

 La sagrada unidad de los paises. Es algo común que tienen la mayoría de paises.  En el caso español la unidad parece ser un poquito aún más sagrada para una mayoría de sus ciudadanos, y eso que a lo largo de la historia españa ha sido provablemente el pais que más territorio ha perdido a lo largo de la historia. A lo mejor posiblemente por eso para muchos españoles es un valor sagrado no perder más territorios.  Seguiendo su visión de la realidad hacer un referendum para que una parte se separe del resto es para ellos un delito y un crimen de lesa humanidad.  Dicen que la constitución garantiza la preciada unidad de españa. Para que españa se puede separar dos tercios de los ciudadanos se tienen que poner de acuerdo para modificar la constitución.  Es decir la minoría de un tercio puede bloquear cualquier modificación de la constitución. Esto tiene la lógica que para hacer un cambio en la constitución importante tiene que haber un gran concenso. Uno puede pensa...

 La bretxa salarial de gènere.  Ara surten molts estudis de les diferències salarials per gènere. Com que parlar del gènere és el més popular avui en dia, jo no sé si és una moda.  Ara bé quan sento a parlar de la discriminació salarial i de les dades que donen, jo poso molt en dubtes que siguin certes i que el genere sigui el factor més clau de la discriminació salarial. Jo diria que hi ha dos factor molt més discriminatoris com són l' edat i com és pertanyer al règim públic o privat.  Diria que el segon i el tercer concepte són molt més desicius que el gènere amb lo qual podem veure a moltes dones absolutament privilegiades pel sistema fent-se les víctimes de discriminades pel gènere quan en realitat és pura falsedat.  Els joves i el treballadors privats a més joves són els més discriminats avui en dia econòmicament, per un excés de pensionistes en relació el número de treballadors i per un excés de treballadors públics i salaris públics en relació el número d...

 Els sindicats de mestres.  Els sindicats de mestres aglutinen la representació de la majoria de professorat públic i privat.  Si un mira les intervencions dels sindicats sempre estan en mode de queixa. Queixa permanent i en general el que un veu que reclament sempre són més recursos.  Més recursos que entenc que volen dir millors salaris i més personal docent.  I ho fan sota l ' amenaça de convocatòria de vagues.  Veien el panorama un es pregunta si els mestres tenen raó o no en les seves demandes.  D' entrada aqui es veu una certat opacitat doncs apenes s' informa i se saben les condicions laborals dels mestres. Sovint es diu que tenen 3 mesos de vacances i ells rapidament surten a dir que és fals.  Així doncs quines vacances tenen els mestres? Quins horaris tenen? Quantes hores de preparació tenen?  Si bé és cert que desgraciadament enfrontar-se a les aules és una tasca complexa i de molta responsablitat no és menys cert que els col.lectiu...

 El model públic d' ensenyament. El model públic d' ensenyament està format per una conselleria que dirigeix l' escola pública i per unes lleis estatals i autonòmiques en educació. Tenim també associacions de pares i un altre agent important els sindicats d' ensenyament públic.  La realitat democràtica d' un pais, el president de la generalitat eligeix el conseller d' educació que serà qui lògicament dirigeix la conselleria.  Per qui està formada la conselleria d' educació se suposa que mestres, pedagog i polítics relacionats amb el món de l' educació.  A la pràctica pel que un veu com a ciutadà fora i preguntant als mestres sembla que hi ha un efrontament entre la conselleria i els sindicats de mestres.  El que sorpren és que els mestres que demanen el principi d' autoritat a l' escola als pares i als alumnes no acatin ells el principi d' autoritat amb la conselleria.  Tenim uns sindicats educatius pel que sembla es creuen amb el dret de vol...

El bonisme genera malisme.  Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme.  Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble.  Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble.  Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població.  De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats. 

  El servei públic de justicia.  Els sistemes judicials són el tercer poder dels estats liberals o de les socialdemocràcies.  En teoria són poders autònoms i independents a la classes polítiques. La teoria diu que és un poder independent.  Primer darrera el terme independent es fa entendre a la gent o es vol fer entendre que és un poder neutral i per tan noble, només dominat per l' interès de fer el bé i el que es just.  A la pràctica la justicia dels països que és? La teoria està molt bé perè en la pràctica els sistema judicials que són?  En primer lloc els sistemes judicials n' hi ha molts que no accepten la crítica. Depenen dels pais si critiques el sistema judicial t' envas literalment a la presó o comences a tenir problemes judicials.  Diuen la justicia és independent però les cupules judicials i fiscals són escollides pels polítics.  A la pràctica veiem com les cúpules judicials i els sistemes judicials acaben sent sistemes endogàmics de pod...

Queixar-se de les empreses.  El tema de muntar una empresa a Espanya és un tema una mica tabú.  Ja que bona part de la població considera a les empreses i empresaris com institucions i èssers capitalistes, depredadors i dolents. Es queixen de les empreses i dels empresaris. La resposta que jo el donaria és per que no monteu vosaltres que us queixeu tant de les empreses en monteu una? L' excusa que donarien és que no tenen capital. Però jo diria que aquest no és el problema fonamental, el problema és que muntar una empresa, has de treballar, pensar i assumir responsablitats. Molts dels que es queixen de les empreses no saben pensar, ni tenen ganes de treballar ni tenen ganes d' assumir responsablitats. Muntant una empresa un es pot arruinar i a més a més corre el risc de fer el ridicul socialment i quedar com un fracassat.  La realitat és que l' activitat econòmica per sort o per desgràcia de la majoria de països està formada per empreses.  Les estadístiques demostren...

   Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països.  Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic.  Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal.  Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó. Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central.  Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és un...

La forma que tenen de gestionar l' economia els estats té resultats per les pròpies persones concretes i pel conjunt de la societat.  El model d' ajudes socials concebut de la forma que s' esta duent a cap a la majoria de països occidentals té moltes virtuts, però al mateix temps grans defectes.  Virtuts per què ajuda a les persones a moderar el seu malestar social i econòmic. Però al mateix temps genera molts defectes, per què cronifica el malestar ja que les persones s' acomoden a aquests ajuts. Per altre banda crea un malestar al resta de la societat que ha de pagar continuament més i més impostos amb la qual cosa augmenta altre vegada el risc d' exclosió social degut a l' elevat cost impositiu que les classes populars han de pagar.  Per tant aquestes polítiques creen malester de forma concreta i individual i de forma col.lectiva.  Ho veiem a tants països europeus com després és culpa a la immigració d' aquesta mala gestió pública i d' aquest col.laps...

L' educació és un tema cabdal a qualsevol societat. Representa el present i el futur de qualsevol societat.    Els col.lectius de mestres en general sempre s' esten queixant i a més en diuen que l' educació està molt malament.  L' argument següent o l' explicació que estan molt malament és que no hi ha recursos.  I el debat educatiu en general queda aquí i poc més s' avança.  L' educació no funciona, no hi ha recursos. Imagino i això és cosa meva però pel que diuen també és que falten efectius de professors.  Aquesta és l' estructura que et presenten l' educació i la situació actual.  Ara bé si els preguntes l' horari d' hores lectives que donen els professors, a mi em sembla molt i molt baix. I a més a més un excés de vacances que cap tipus de treballadors tenen.  Un xerra amb mestres i estan molt a la defensiva a qualsevol pregunta que els posi en qüestionament el seu treball, les seves condicions etc.  Segons els mestres de la pública tot ...

  El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics.  Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles.  Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics.  Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat.  Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris.  Un model laboral rígid, on els treballado...

  La política del bonisme és aquella que a cada problema social l' estat es dedica a solucionar-lo donant diner públic.  Un altre modalitat és que l' estat faci a les empreses i obligui a les empreses a regalar els seus diners.  I una última modalitat és que l' estat regali diners en general a grans empreses.  Totes 3 formes d' actuar en general acostumen a ser nocives per l' interès general d' una societat.  En primer lloc per què així l' estat mai s' equivoca, tapa els seus errors, vol dir que es perpetuaran.  En segon lloc per què els premiats veuen que poden aprofitar-se de l' estat si no paren de reclamar i queixar-se, així que continuaran inventant-se situacions per seguir reben diner públic.  I en tercer lloc per que el que fas es recarregar el resta de la societat amb més i més despesa de forma injusta. En quart lloc els perjudicats voldran compensar les pèrdues amb altres mesures que perjudicaran d' alguna manera a uns altres tercers.  I...