Superavit.

  Se está hablando mucho sobre el caso de los youtubers con residencia fiscal en Andorra. Entiendo que todo el mundo sabe de qué va el tema. Me interesa abrir un debate sobre lo conocido entre todos nosotros, acerca de la presión fiscal en las empresas y empresarios. He estado estado leyendo cosas en Twitter y también me informaré por otras fuentes. Vaya por delante que yo quiero pagar impuestos y entiendo que son necesarios en una sociedad avanzada como también lo son las empresas, empresarios y por supuesto los trabajadores. Por lo que sé hasta el momento, la presión fiscal sobre los ingresos de una persona que tiene un negocio, comienza en un 19% hasta los 12.450€, después un 24% hasta los 20.200€, después hasta los 35.200€, un 30%, después hasta los 60.000€ un 37%, de los 60.000 a los 300.000€ un 45% y ya cuando pasas de 300.000€ de facturación, y hechas todas las deducciones que aplican en tu negocio, pagarías un 47% de tus beneficios. Con lo cual, alguien que pase olgadamente...

  Si el coste de pensiones y la productividad y eficacia social de los funcionarios es baja diria que esto influye en el resto de la sociedad en especial al mercado de trabajo ya que genera unos costes impositivos al mercado laboral privado que al final los trabajadores privados apenas son rentables.  Unos acusan a la avaricia de los empresarios, y del capitalismo. Un empresario si no gana y saca rentabilidad a un trabajador no lo contrata. Eso es avaricia? Eso es egoismo? Depende del grado de beneficio que exija de cada trabajador para contratarlo.  Ahora bien el porcentaje impositivo que el estado cobra a los empresarios o a los trabajadores de su beneficio laboral, es justo? puede ser abusivo? Pues yo diría que en la actualidad lo que tiene que pagar de impuestos un asalariado privado es abusivo, a parte tiene que aportar un beneficio al empresario. Pero en muchos caso abusa más el estado con sus tasas e impuestos que los propios empresarios.  Cuanto tiene que gen...

 Els funcionaris és un col.lectiu a cada pais de molts i molta gent per tant generalitzar parlant d' un col.lectiu tan divers i format per tan diverses persones i països es molt complex.  Pero esta clar que parlar d' economia i no parlar de funcionaris quedaria unes reflexions coixes i poc realistes.  La teoria és molt bona, entre tots els ciutadants paguem a un conjunt de treballadors per que donin serveis col.lectius, per que tots els ciutadants tinguin uns serveis socials bàsics, seguretat, pensions, sanitat i educació.  Quin és el problema si es que n ' hi ha algun, que fer funcionar tota aquest sistema té un cost econòmic per al resta de ciutadants que treballen. Si el sector públic es gestiona malament, o els treballadors públics no treballen de manera eficient el sistema es pot tornar una mica pervers per el resta de la societat en especial aquells que estan en edat de treballar.  D' entrada es diu que el sector public es socialment eficient per que es de...

 L' ocupació hauria de ser l' objectiu fonamental de qualsevol política social i econòmica al meu entendre.  Ja que a través de l´ocupació es generen recursos col.lectius i personals per poder satisfer les pròpies necessitats personals i familiars, i les necessitats col.lectives.  El treball és el que genera recursos, la gent pensa que són els diners qui genera recursos, i és una veritat amitges. Els diners motiven a que la gent treballi pero es el treball el que genera bens i serveis. No els diners directament. Si tinguessis molts diners però ningú voles treballar els diners no et servirien de res.  Per tant en el ultima instancia centrem-nos en crear ocupació, que la gent treballi, que la gent treballi amb qualitat. I per que això passi cal premiar l' esforç i la qualitat del treball, amb reconeixement i amb incentiu economic, pero també cal buscar formes de que el treball doni sentit personal.  Un àmbient de treball amb una mica d' humor, amb un cert companye...

 Té sentit no fer res en el tema de les pensions com s' està fent ara, aquest no fe res significa anar pagant el deficit actual de pensions en base a endeutament públic.  L' altre solució és apujar les cotitzacions a la segurat social, a qui i amb quins imports. Però amb aquesta mesures tornes a ofegar el treball que ja està prou ofegat.  La tercera solució per reduir el dèficit public en cotitzacions és abaixar les pensions, però això genera un greuge social i una disminució del consum.  La quarta solució passa per allarga l' època laboral tan en l' inici, per que jo crec que els joves fora bo que s' incorporessin abans al mercat laboral, com per la part final de l' epoca laboral, per que hi ha un desfas molt gran entre edat de jubilació i esperaça de vida.  Per mi un dels grans problemes que hi ha darrera aquest debat és el fet de considerar el treball com una cosa dolenta, com una acte capitalista, d' esclavisme humà. És cert que es pot esclavitzar una pe...

 L ' edat de jubilació es diu que és una època merescuda de la gent que ha estat treballant tota la vida poder tenir una bellesa feliç. Clar sota un criteri es pot dir que quan més diners tinguin la gent gran, la gent jubilada millor per que així podra tenir una millor bellesa.  Ara bé cal veure també quina capacitat té una societat per pagar tota aquesta despesa social, per que per sort o per desgràcia la societat i els països tenen uns recursos limitats i s ' han d' abordar moltes despeses diferents.  Ara bé quan l' esperança de vida i l' edat de jubilació tenen una distancia més gran cada any, la càrrega fiscal cap als treballadors en actiu cada vegada és més gran i aquest al meu entendre és un dels motius per que cada vegada hi ha més atur i precarietat laboral a les societats benestants. 

 Les pensions, són les retribucions als anys treballats. Treballes durant tota la vida et jubiles i passes a cobrar una pensió per poder gaudir dels últims anys de la pròpia vida amb una situació acceptable.  Mentre un treballa va cotitzant uns diners cada més a l' estat per que l' estat pugui al mateix temps o en el futur pagar als pensionistes. En teoria l' estat recauda els diners per en el futur pagar les pensions de les persones que a dia d' avui pagan per les seves pensions. Quan l' estat té diners a la caixa té una dificil capacitat d' estalvi i inversió per el dia de demà. El fet que l' estat es gasti els diners estalviats pels pensionistes durant el dia a dia pot tenir un cost social i importar per comporta el risc que en determinats moments els volums de pensions siguin tan elevats que suposin una càrrega social per el resta de ciutadants que estan en edat laboral.  Si l' estat ha de pagar a milions de pensionistes i no té els diners estalviat ...

 La plena ocupació hauria de ser un objectiu bàsic i fonamental per a qualsevol societat o pais.  La base del benestar social al meu entendre es fonamenta en el que per mi es més lògic que la gent es pugui guanyar per si  mateixa la vida, per una qüestió de dignitat personal, per una qüestió de justicia social. I per una qüestió de benestar social i col.lectiu.  Desenvoluparé una mica els punts o el text anterior.  Primer com a desenvolupament personal, el treball et permet desenvolupar-te personalment, exercir les teves habilitats físiques i psíquiques, quan un no pot treballar esta paralitzat físicament i mentalment.  Segon com a desenvolupament de benestar econòmic i independència econòmica, quan és capas de generar ingressos per pagar les seves necessitats, té una llibertat i un benestar material, que el permet estar millor de cara al futur.  L' economia en la creació de benestar comença en l' individu i totes les seves variables personals.  P...

 Els impostos. La paraula no ens genera molta gràcia a la majoria. Imagino que els que els cobren els de deu fer un altre efecte psicològic al sentir la paraula.  Els impostos com diu la paraula són una imposició que en nom del bé comú i en nom de tots, ens fem a tots.  L' activitat impositiva doncs té coses bones i fonamentals, però una mala praxis genera coses negatives.  Per tant els impostos generen coses positives però poden generar-ne de negatives, voler mirar els impostos como una cosa negativa o una cosa positiva per se sense mirar l ' altre cara de la moneda. En general a ningú li agrada pagar impostos i tothom vol pagar el mínim possible, i si pot i un sap que no l enganxen quin percentatge de gent faria trampes?  Per tant en general la majoria de gent que pensa que s' han de pagar impostos després a la pràctica no els volen pagar i volen pagar lo mínim. 

 Les pensions és una renda que l ' estat dona a les persones en determinades circumstàncies socials.  En general les entenem con la jubilació una renda que l' estat dona a les persones grans o a les persones amb dificultats socials.  Les pensions és una mica un tema tabú social, en determinats ambiats depen de que diguis es genera una agressivitat brutal a qualsevol reflexió que es faci sobre les pensions.  Lo qual dificulta un debat assessogat sobre la questió.  Però igual que les pensions representen un benestar social per les persones grans o per les persones amb dificultats, una mala gestió d' aquest dret o servei pot generar unes contrapartides socials nefastes. La qual cosa crec que és el que està passant ara.  Les pensions o bé es paguen amb l ' estalvi generat pels pensionistes durant anys, o bé es paguen amb els beneficis que genera la gent que treballa en el pais, quan el desequilibri es molt gran, es a dir les pensions son una despesa tan quantio...

 Els estats en general tenen una part depredadora de la societat, sempre volen ser ells els que ho controlen tot i ho dominen tot. Forma part de la naturalesa humana voler dominar l' altre i si tens una situació de força com tenen els estats i els membres que en formen part en relació al resta de la societat en general la volen aprofitar. L' argument ideològic és el de sempre, l ' estat es considera que la seva activitat economica i social es de caire moral i social superior a l' activitat privada, per tant el lògica sota aquesta premisa és que vulgui quan més poder millor. El curiós és que aquesta forma d' actuar la tenen tan les esquerres com les dretes tots fan igual, per que els homes en general cauen en la temptació de voler dominar a l ' altre. El preu social és alt.  Els estats tenen un afany recaudador que acaba ofegant l' economia, gastan i despilfarran i llavors no els queda més que acossar al resta de ciudadania de que no viu de l' estat. i co...

 La precarietat laboral, fa anys que duren nivell alts d' atur i salaris miseriosos per la majoria de les classes populars de l' estat espanyol. Feines que no et permetin viure amb els mínims, pagar un lloguer i les despeses bàsiques.  La situació ve cronificada durant molts anys, per no parlar de decades.  Sorpren que aquesta injusticia tan gran sigui matèria de segona o tercera, no interessa massa.  Pot ser no interessa a molta gent? Pot ser a molta gent li importa un bledo aquesta injusticia? Pot ser deixem ser mal pensat molta gent s´ en beneficia de tenir una classe treballadora en precari. Que sovint no te ni opció ni a treballar.  Però bé el tema no interessa, com es veu poc socialment, com els afectats no tenen força social per organitzar-se ni per forçar l ' estat, no tenen res a fer. Els polítics ja tenen una massa suficient de votants beneficiats pel sistema com són els pensionistes i el sector public amb aixo ja tenen prou per tenir controlada aquest...

 Vivim a la societat dels lideratges i experts generals, i els liders i experts especialitats.  Els líders i experts general serien sobretot els polítics, i molt seguits per molts líders d' opinió o per la premsa. O gent que per a o per b és famosa i es considera líder d' opinió o famosa.  A mi em surten moltes preguntes referent a aquesta temàtica. Se suposa que els líders son gent amb unes qualitats superior a la mitjana per liderar. No vol dir que siguin millors en res en concret si no que són el.legits per dirigir un àmbit. Humanament o inconscientment tots tenim una certa adoració i admiració cap als líders. I fins i tot també molts tenim sentiments contraris cap als líders d' enveja i menys preu pel sol fet de ser líders nostre i que ens manin ja ens fot per dir ho alguna manera certa ràbia. Ara bé el tema és si hem de creure ja en els líders pel sol fet de ser liders. i en els experts pel sol fet de que ells i una part de la societat els consideri experts.  En...