L' ocupació hauria de ser l' objectiu fonamental de qualsevol política social i econòmica al meu entendre.
Ja que a través de l´ocupació es generen recursos col.lectius i personals per poder satisfer les pròpies necessitats personals i familiars, i les necessitats col.lectives.
El treball és el que genera recursos, la gent pensa que són els diners qui genera recursos, i és una veritat amitges. Els diners motiven a que la gent treballi pero es el treball el que genera bens i serveis. No els diners directament. Si tinguessis molts diners però ningú voles treballar els diners no et servirien de res.
Per tant en el ultima instancia centrem-nos en crear ocupació, que la gent treballi, que la gent treballi amb qualitat. I per que això passi cal premiar l' esforç i la qualitat del treball, amb reconeixement i amb incentiu economic, pero també cal buscar formes de que el treball doni sentit personal.
Un àmbient de treball amb una mica d' humor, amb un cert companyerisme. Un ambient de treball on puguis coneixer a gent interessant, on puguis sentir-te útil, on sentis que aportes alguna que té un cert sentit personal.
Tampoc cal que totes les feines tinguen una trascendencia personal i social, no ens anem a l' extrem, no fa falta que tot treballador sigui un heroi social i salvi vides constantment. Però si que sentir que les persones aportem socialment ens ajuda a nosaltres mateixos i ajuda als demés.
La realitat en canvi és que la nostra societat esta ple de feines mal enfocades que en comptes d' ajudar a la gent i els demés es dediquen a fastiguejar als altres.
Per això crec que les quotes de la seguretat social que paga un empresari harien de ser un impost a reduir com mes es pugui millor per que es una de les grans fronteres a crear ocupació i es clar l empresari aposta per invertir en tecnologia en comptes d invertir en treballadors.
Comentarios
Publicar un comentario