Els funcionaris és un col.lectiu a cada pais de molts i molta gent per tant generalitzar parlant d' un col.lectiu tan divers i format per tan diverses persones i països es molt complex.
Pero esta clar que parlar d' economia i no parlar de funcionaris quedaria unes reflexions coixes i poc realistes.
La teoria és molt bona, entre tots els ciutadants paguem a un conjunt de treballadors per que donin serveis col.lectius, per que tots els ciutadants tinguin uns serveis socials bàsics, seguretat, pensions, sanitat i educació.
Quin és el problema si es que n ' hi ha algun, que fer funcionar tota aquest sistema té un cost econòmic per al resta de ciutadants que treballen. Si el sector públic es gestiona malament, o els treballadors públics no treballen de manera eficient el sistema es pot tornar una mica pervers per el resta de la societat en especial aquells que estan en edat de treballar.
D' entrada es diu que el sector public es socialment eficient per que es dedica a donar serveis socials sense buscar benefici economic.
El sector públic realitza activitats algunes amb connotació més positiva que la mitjana de les activitats laborals. Un metge un infermer, un mestre es considera una feina socialment superior a la d`un venedor o a la d' un forner.
Els policies avegades són socialment molt mal valorats, i el funcionaris de gestió socialment no estan tan ben valorats.
Ara bé per mi el problema del sector públic és que sovint passa a ser molt ineficient, i injust. Injust en molts sentits, fins i tot pels propis treballadors.
D' un costat els treballadors públics facin el que facin treballin com treballin sempre cobren el mateix. Així que no incentives la qualitat del treball. Si un mestre treballa amb ganes i il.lusió però no cobra més i sovint si innova pot tenir alrevés més problemes i més crítiques per part dels seus companys o pares. Per tant que passa que en un determinat aspecte el sistema públic no fomenta la qualitat del treball, ni l' eficacia, ni la innovació en l' àmbit educatiu o en qualsevol àmbit.
Es genera un model d' apatia i desànim per que aquells funcionaris que tenen ganes de millorar la gestió són frenats per la resta de companys, ja que d' alguna manera els fa quedar malament i són frenats pel sistema burocràtic en general que no lo interessa l' efectivitat, per desidia o fins i tot per enveja.
És just que un professor que s' esforça, per millorar i motiva els alumnes tingui el salari que té?
O pot ser haria de ser un salari més elevat? Jo crec que un bon professor hauria de cobrar una part del sou en funció de la seva qualitat i esforç i dels seus resultats.
És un tema complicat, no és senzill però suposo que estarem d' acord que si els treballadors públics no treballen amb qualitat i eficàcia tenim un problema social, en especial aquells que rebin aquell servei en concret.
Si un nen té un bon mestre el pot ajudar a encarar el seu present i futur i al contrari un mal mestre pot fer que un nen la vida li vagi pitjor.
Comentarios
Publicar un comentario