Ir al contenido principal

Sistemes de treball public: funcionaris.

 Els funcionaris és un col.lectiu a cada pais de molts i molta gent per tant generalitzar parlant d' un col.lectiu tan divers i format per tan diverses persones i països es molt complex. 

Pero esta clar que parlar d' economia i no parlar de funcionaris quedaria unes reflexions coixes i poc realistes. 

La teoria és molt bona, entre tots els ciutadants paguem a un conjunt de treballadors per que donin serveis col.lectius, per que tots els ciutadants tinguin uns serveis socials bàsics, seguretat, pensions, sanitat i educació. 

Quin és el problema si es que n ' hi ha algun, que fer funcionar tota aquest sistema té un cost econòmic per al resta de ciutadants que treballen. Si el sector públic es gestiona malament, o els treballadors públics no treballen de manera eficient el sistema es pot tornar una mica pervers per el resta de la societat en especial aquells que estan en edat de treballar. 

D' entrada es diu que el sector public es socialment eficient per que es dedica a donar serveis socials sense buscar benefici economic. 

El sector públic realitza activitats algunes amb connotació més positiva que la mitjana de les activitats laborals. Un metge un infermer, un mestre es considera una feina socialment superior a la d`un venedor o a la d' un forner. 

Els policies avegades són socialment molt mal valorats, i el funcionaris de gestió socialment no estan tan ben valorats. 

Ara bé per mi el problema del sector públic és que sovint passa a ser molt ineficient, i injust. Injust en molts sentits, fins i tot pels propis treballadors. 

D' un costat els treballadors públics facin el que facin treballin com treballin sempre cobren el mateix. Així que no incentives la qualitat del treball. Si un mestre treballa amb ganes i il.lusió però no cobra més i sovint si innova pot tenir alrevés més problemes i més crítiques per part dels seus companys o pares. Per tant que passa que en un determinat aspecte el sistema públic no fomenta la qualitat del treball, ni l' eficacia, ni la innovació en l' àmbit educatiu o en qualsevol àmbit.

Es genera un model d' apatia i desànim per que aquells funcionaris que tenen ganes de millorar la gestió són frenats per la resta de companys, ja que d' alguna manera els fa quedar malament i són frenats pel sistema burocràtic en general que no lo interessa l' efectivitat, per desidia o fins i tot per enveja. 

És just que un professor que s' esforça, per millorar i motiva els alumnes tingui el salari que té? 

O pot ser haria de ser un salari més elevat? Jo crec que un bon professor hauria de cobrar una part del sou en funció de la seva qualitat i esforç i dels seus resultats. 

És un tema complicat, no és senzill però suposo que estarem d' acord que si els treballadors públics no treballen amb qualitat i eficàcia tenim un problema social, en especial aquells que rebin aquell servei en concret. 

Si un nen té un bon mestre el pot ajudar a encarar el seu present i futur i al contrari un mal mestre pot fer que un nen la vida li vagi pitjor. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.