Ir al contenido principal

La reforma de les pensions

 Té sentit no fer res en el tema de les pensions com s' està fent ara, aquest no fe res significa anar pagant el deficit actual de pensions en base a endeutament públic. 

L' altre solució és apujar les cotitzacions a la segurat social, a qui i amb quins imports. Però amb aquesta mesures tornes a ofegar el treball que ja està prou ofegat. 

La tercera solució per reduir el dèficit public en cotitzacions és abaixar les pensions, però això genera un greuge social i una disminució del consum. 

La quarta solució passa per allarga l' època laboral tan en l' inici, per que jo crec que els joves fora bo que s' incorporessin abans al mercat laboral, com per la part final de l' epoca laboral, per que hi ha un desfas molt gran entre edat de jubilació i esperaça de vida. 

Per mi un dels grans problemes que hi ha darrera aquest debat és el fet de considerar el treball com una cosa dolenta, com una acte capitalista, d' esclavisme humà. És cert que es pot esclavitzar una persona si només l' obligues a treballar, i que hi ha tasques laborals duríssimes però d ' aqui a considerar el treball com alguna cosa dolenta hi va un bon tros. És més jo crec ens el contrari el treball i l' activitat millora la vida i ajuda a desenvolupar-se a les persones, tan personalment com col.lectivament. 

Un dels problemes és el mal ambient laboral de moltes empreses o administracions, tan per l' àmbient humà com per les activitats realitzades. 

Per tant les pensions i el treball s' ha de mirar des de totes les vessants, com millorar els ambients de treball, com fer que la gent gaudeixi més amb les tasques que fa i se senti més satisfeta. Per exemple buscar un equilibri entre repetició de tasques i especialització i en fer tasques diferents i variades, tanta especialització dona millor qualitat en el treball, però al mateix temps genera apatia en els treballadors i això també fa disminuir la qualitat del treball. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...