Ir al contenido principal

El cercle avariciós de l' estat.

 Els estats en general tenen una part depredadora de la societat, sempre volen ser ells els que ho controlen tot i ho dominen tot. Forma part de la naturalesa humana voler dominar l' altre i si tens una situació de força com tenen els estats i els membres que en formen part en relació al resta de la societat en general la volen aprofitar. L' argument ideològic és el de sempre, l ' estat es considera que la seva activitat economica i social es de caire moral i social superior a l' activitat privada, per tant el lògica sota aquesta premisa és que vulgui quan més poder millor. El curiós és que aquesta forma d' actuar la tenen tan les esquerres com les dretes tots fan igual, per que els homes en general cauen en la temptació de voler dominar a l ' altre. El preu social és alt. 

Els estats tenen un afany recaudador que acaba ofegant l' economia, gastan i despilfarran i llavors no els queda més que acossar al resta de ciudadania de que no viu de l' estat. i com cada vegada la ciudadania esta pitjor l' estat ha de gastar mes en serveis socials, pero al mateix temps despilfarra més i com necessita més diners acossa més als que no viuen de l'estat, i que passa que destrueix més el teixit privat, i el teixit privat enfonsat que fa demanar més subvencions i despeses publiques. 

El conte de mai acabar.  Si l 'estat recaudes d ' una forma raonable i deixés créixer l' economia real de les persones i després mirés de cobrar de forma proporcional i raonada, i després fes la despesa social de forma enroanada i lògica, la societat tindria molts més recursos socials, i a més a més necessitària molts menys recursos socials. 

AL sistema actual el que fa és que cada vegada hi hagi més necessitats públiques en comptes d' ajudar a crear una societat autosuficient i que no tingui tantes necessitats assistencials per que te una molt millor salut social i personal i economica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...