Ir al contenido principal

El cercle avariciós de l' estat.

 Els estats en general tenen una part depredadora de la societat, sempre volen ser ells els que ho controlen tot i ho dominen tot. Forma part de la naturalesa humana voler dominar l' altre i si tens una situació de força com tenen els estats i els membres que en formen part en relació al resta de la societat en general la volen aprofitar. L' argument ideològic és el de sempre, l ' estat es considera que la seva activitat economica i social es de caire moral i social superior a l' activitat privada, per tant el lògica sota aquesta premisa és que vulgui quan més poder millor. El curiós és que aquesta forma d' actuar la tenen tan les esquerres com les dretes tots fan igual, per que els homes en general cauen en la temptació de voler dominar a l ' altre. El preu social és alt. 

Els estats tenen un afany recaudador que acaba ofegant l' economia, gastan i despilfarran i llavors no els queda més que acossar al resta de ciudadania de que no viu de l' estat. i com cada vegada la ciudadania esta pitjor l' estat ha de gastar mes en serveis socials, pero al mateix temps despilfarra més i com necessita més diners acossa més als que no viuen de l'estat, i que passa que destrueix més el teixit privat, i el teixit privat enfonsat que fa demanar més subvencions i despeses publiques. 

El conte de mai acabar.  Si l 'estat recaudes d ' una forma raonable i deixés créixer l' economia real de les persones i després mirés de cobrar de forma proporcional i raonada, i després fes la despesa social de forma enroanada i lògica, la societat tindria molts més recursos socials, i a més a més necessitària molts menys recursos socials. 

AL sistema actual el que fa és que cada vegada hi hagi més necessitats públiques en comptes d' ajudar a crear una societat autosuficient i que no tingui tantes necessitats assistencials per que te una molt millor salut social i personal i economica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.