Ir al contenido principal

El cercle avariciós de l' estat.

 Els estats en general tenen una part depredadora de la societat, sempre volen ser ells els que ho controlen tot i ho dominen tot. Forma part de la naturalesa humana voler dominar l' altre i si tens una situació de força com tenen els estats i els membres que en formen part en relació al resta de la societat en general la volen aprofitar. L' argument ideològic és el de sempre, l ' estat es considera que la seva activitat economica i social es de caire moral i social superior a l' activitat privada, per tant el lògica sota aquesta premisa és que vulgui quan més poder millor. El curiós és que aquesta forma d' actuar la tenen tan les esquerres com les dretes tots fan igual, per que els homes en general cauen en la temptació de voler dominar a l ' altre. El preu social és alt. 

Els estats tenen un afany recaudador que acaba ofegant l' economia, gastan i despilfarran i llavors no els queda més que acossar al resta de ciudadania de que no viu de l' estat. i com cada vegada la ciudadania esta pitjor l' estat ha de gastar mes en serveis socials, pero al mateix temps despilfarra més i com necessita més diners acossa més als que no viuen de l'estat, i que passa que destrueix més el teixit privat, i el teixit privat enfonsat que fa demanar més subvencions i despeses publiques. 

El conte de mai acabar.  Si l 'estat recaudes d ' una forma raonable i deixés créixer l' economia real de les persones i després mirés de cobrar de forma proporcional i raonada, i després fes la despesa social de forma enroanada i lògica, la societat tindria molts més recursos socials, i a més a més necessitària molts menys recursos socials. 

AL sistema actual el que fa és que cada vegada hi hagi més necessitats públiques en comptes d' ajudar a crear una societat autosuficient i que no tingui tantes necessitats assistencials per que te una molt millor salut social i personal i economica. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.