La precarietat laboral, fa anys que duren nivell alts d' atur i salaris miseriosos per la majoria de les classes populars de l' estat espanyol.
Feines que no et permetin viure amb els mínims, pagar un lloguer i les despeses bàsiques.
La situació ve cronificada durant molts anys, per no parlar de decades.
Sorpren que aquesta injusticia tan gran sigui matèria de segona o tercera, no interessa massa.
Pot ser no interessa a molta gent? Pot ser a molta gent li importa un bledo aquesta injusticia? Pot ser deixem ser mal pensat molta gent s´ en beneficia de tenir una classe treballadora en precari. Que sovint no te ni opció ni a treballar.
Però bé el tema no interessa, com es veu poc socialment, com els afectats no tenen força social per organitzar-se ni per forçar l ' estat, no tenen res a fer. Els polítics ja tenen una massa suficient de votants beneficiats pel sistema com són els pensionistes i el sector public amb aixo ja tenen prou per tenir controlada aquesta pseudodemocràcia. Tenen els seus vots comprats i no sorgirà mai cap alternativa real per que tenen una massa de votants que mai li donaran suport a perdre una minima part dels seus privilegis.
És curiosa la continua per de poder adquisitiu de les mitjanes des dels anys 90 fins aquí en el regim democràtic del 78 cada vegada va a pitjor.
La precarietat de tanta gent sembla que es el pa de cada dia, aixo afecta a una baixa autoestima de bona part de la població i genera una dependencia cap a la gent gran que passen a ser les classes que millor estan economicament.
D aquesta forma la natalitat del pais esta en les mes baixes mai vistes.
Comentarios
Publicar un comentario